“Escric dels llocs que m’impacten i que hi hagi un missatge humà”

Rosa Pi Masvidal, viatgera i escriptora de contes

La seva trajectòria com a bibliotecària té orígens en la seva família. “La meva mare ho era i una tieta, també, i a mi m’agradava, no només perquè m’agrada llegir llibres, sinó per donar un servei”, revela. Primer va treballar a la biblioteca de la Caixa de Sabadell, uns tres anys, i després a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va estar prop de quaranta anys. Escriure també l’atreia, si bé no havia escrit “coses del dia a dia”, però només per a ella, o quan “a la feina algú em demanava que fes un escrit”. L’any 2011, en un viatge que va fer a Chicago amb gent de moltes corals, va conèixer la Conxita Tarruell, sabadellenca com ella, i que escrivia contes de viatge. Van començar a viatjar plegades i en els llibres, Tarruell va començar a incloure alguns contes seus. Fins al moment, ha participat en set d’aquests llibres. L’últim, que van presentar fa poc, és “De Tierra del Fuego a les aigües d’Iguazú”, on participa amb dos contes, “El Nahuelito” i “Martina, la pingüina intrèpida”. Comenta que li agrada “escriure dels llocs que m’impacten”, i dels paisatges perquè el lector se situï i també que en els seus contes “hi hagi un missatge humà i de valors” com poden ser l’amistat o l’educació. Natural de Sabadell, des de l’any 2015 viu a Terrassa. “Estic molt bé aquí i tinc amistats”, però manté les d’allà. L’any passat va publicar el seu únic llibre en solitari, titulat “Un amic a l’Àfrica”, i editat per Tushita. “Pot ser per a tots els públics, però és més aviat infantil, a partir dels vuit anys”, afirma.