“El documental és una eina de canvi per fer un món millor”

Alvaro Palacios, director de cinema i músic

De petit, a l’escola, va estudiar bateria, però la resta d’instruments que ha après, la guitarra, el baix o el teclat, va ser pel seu compte. També va influir que el seu germà, els seus amics i els seus cercles socials “sempre han sigut músics”. “Escoltant és com he tractat d’aprendre”, sosté. Més tard, va descobrir dos mons nous per a ell, la fotografia i el cinema. En principi, volia ser músic, però al Perú, el seu país de naixement, “no hi ha moltes universitats” per formar-se en aquest camp. Després d’assessorar-se, va decantar-se per estudiar Ciències de la Comunicació, que incloïa formació fotografia, direcció de cinema i direcció audiovisual. “Em vaig sentir molt còmode a aquesta carrera i vaig descobrir que hi havia una passió” que no havia germinat, apunta. També va fer fotografia publicitària, una branca a la qual es dedica molt i videoclips, que barreja els dos sectors que l’atrauen més. Ara viu a Terrassa, estudiant a l’ESCAC, un màster de documentals. No li agraden els que són “morbosos o depriments” i apunta que amb els documentals “tens l’oportunitat de fer una mica a les persones, i fer-les somriure, perquè sempre tracto que siguin positius”. “El documental es pot utilitzar per manipular, però és una eina de canvi per fer un món millor”, indica. Al Perú tenia el seu estudi, on feia feines de fotografia i d’audiovisuals, amb videoclips de grups de música de renom d’allà i va treballar uns anys de professor a la Universitat de Lima.