Fotos: Miquel Mundet / Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Rambla d’Ègara (1983-2026)
La principal diferència entre la reivindicació que surt avui i la que es veia ahir en aquesta secció és l’absència de persones manifestant-se. Les uneix que són imatges de la mateixa jornada, amb una protesta del personal del sector sanitari demanant un conveni “més sa, més just”. Una pancarta en solitari davant d’un centre sanitari també té el seu efecte perquè, si més no, hi haurà molta gent passant per la zona i, molta d’aquesta gent, segur que se la llegirà. Si les persones lectores estigui d’acord o no amb les demandes, ja són figues d’un altre paner. S’ha de dir que les persones que surten a la instantània estan d’esquena a la pancarta i al seu missatge.
- Rambla d`Ègara 1983
- Miquel Mundet / Arxiu Diari de Terrassa
- Rambla d`Ègara
- Nebridi Aróztegui
Escriure missatges o proclames per un moment puntual té cert caràcter transitori i, per tant, es va fer feina, amb una frase molt concreta i concisa. No és el mateix que escriure un missatge a una paret o darrere de la porta d’un lavabo d’un restaurant o discoteca o de l’escola. Llavors, pel que sigui, la persona es trona més transcendental que mai i busca unes paraules que, en petites proporcions, el condueixin directament a l’eternitat, si és que n’hi ha.
A tenir en compte
Una de les coses a tenir en compte si es posa una pancarta com la que veiem a la foto del passat, és que no tingui dificultats per una possible aparició de vent. Fent uns forats es pot contenir aquesta possibilitat. És de primer de pancartes i, pel que es veu, algú va superar l’assignatura pels pèls. És possible que, per a posteriors ocasions, l’aprovés amb més nota.
