Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Rambla d’Ègara (1991-2025)
L’altre dia va ploure de manera respectable. No per patir inundacions ni prendre mal, però durant una bona estona va caure aigua i es necessitava un paraigua. A la imatge de fa més temps de les que es poden veure avui, també es veu una jornada passada per aigua, però amb molta més intensitat. Aquesta fotografia, que és de 1991, any de la darrera erupció del volcà Pinatubo, de les Filipines, ens ensenya algunes de les dificultats per les quals van passar algunes persones a causa d’aquest fet. En concret, i com si fos “Anatomía de un instante”, la novel·la i ara sèrie de Javier Cercas, l’article se centrarà en tres dels protagonistes.
- Rambla d’Ègara 1991
- Arxiu Diari de Terrassa
- Rambla d’Ègara
- Nebridi Aróztegui
Primer, el senyor ben abillat, amb vestit i corbata, que desafiava la pluja travessant pel pas de zebra, ben resguardat amb un paraigua, però amb cara de precaució veient l’aigua als seus peus. El cos inclinat, com protegint-se dels possibles perills, denota aquest respecte a la situació que li tocava superar en plena rambla d’Ègara.
De la vorera
Després ve l’home que ajuda una senyora a baixar de la vorera, intentant que no es mulli els peus. Ho tenia complicat, però va flexionar els genolls per fer una mica més de força per transportar el cos de la senyora. És més que possible que el cotxe que hi ha al costat, fos el seu i el que intentava és que la dona hi pogués entrar.
La dona, paraigua en perfecte estat de revista, però manifestament insegura de l’acció que li estan demanant. Fins i tot, a darrere, una mà la vol ajudar a fer el pas o el salt cap a l’home que li oferia la salvació.
