Plaça del Doctor Robert (1990-2025)
Aquesta mena d’arc que es veu a la imatge del passat, davant del desaparegut monument als Caiguts, era per promocionar la normalització lingüística. Es va fer la fotografia a 1990, any de la mort de Lawrence Durrell, escriptor britànic i, comparant amb el que es veu al mateix lloc en l’actualitat, es comprova com ha canviat el seu aspecte.
Un dels detalls que no poden passar desapercebuts és que els dos soldats del monument franquista donen l’esquena a aquest arc. És una escenificació molt significativa en termes d’ideologies. El destí dels dos soldats no estava escrit, però poc faltava perquè els traslladessin al cementiri, després de treure un monument que ja no feia més que nosa.
De normalització lingüística o temes similars encara se’n parla. Com si el temps s’hagués aturat. Les reivindicacions no sempre tenen un final i és interessant que es recordi, sovint, allò que es considera que no s’acaba de treballar bé o que no arriba als seus objectius principals. Tothom té dret a demanar el que considera que és just o és un dret.
Ni soldats, ni caiguts
A aquesta plaça, la del doctor Robert, ja no hi ha ni monument, ni soldats, ni caiguts. Hi ha un petit terreny, sincerament, no gaire lluït, amb una mica de gespa i prou. Bancs per descansar, papereres per no haver de fer el marrà llençant objectes a terra i fanals per a quan arriba la nit. És més aviat un lloc de pas, perquè tampoc és molt atractiu per fer alguna parada.
