Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Carrer Major / Carrer del Forn (1994-2025)
Això de pagar per aparcar no és nou. Ja fa anys que es va encetar un costum que, en els inicis, i per a una gran part de la ciutadania, va ser com per tirar el barret al foc. És a dir, que va encaixar-se molt malament. Amb el pas de les dècades, les places de pagament s’han anat incrementant, en especial a les zones més cèntriques de la població. Tanmateix, no és cosa d’aquesta ciutat i, per qualsevol que es visiti i que sigui d’unes dimensions considerables, ens trobarem el mateix sistema. Algú ho va idear i, finalment, tothom ho va adoptar.
- Carrer Major / Carrer del Forn 1994
- Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer Major / Carrer del Forn
- Alberto Tallón
A la fotografia del passat, que és de 1994, any en què Polònia, amb la cançó “To nie ja!”, interpretada per Edyta Górniak, va participar per primera vegada a la història al Festival d’Eurovisió, es veu com algú, després de dipositar les corresponents monedes, retirava el tiquet per col·locar, de forma visible, a dins del vehicle. Tot, per evitar qualsevol multa o sanció. L’empresa Aparki SA, constituïda deu anys abans, era l’encarregada dels parquímetres.
Es pot confirmar
L’aparell, que com es pot confirmar a la instantània més actual, ja no hi és, es trobava entre el carrer Major i el del Forn que, fins a l’any 1979, va ser part del de la Unió. Era una màquina que té molt poc a veure amb les actuals que, com era d’esperar, són molt més adaptades als nostres dies.
Seria com, en el món de les videoconsoles, comparar una Sega Saturn amb una Play Station 5. O una televisió de rajos catòdics amb les més innovadores. O com comprar la Terrassa de llavors amb la d’ara.
