El forat, la tapa i uns espectadors

Fotos: Cristóbal Castro / Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Carrer de Velázquez (1995-2025)

Algun problema es va viure al carrer de Velázquez quan es va fer la fotografia més antiga de les dues que es veuen avui. Veïns i, se suposa, alguns entesos, després de treure la tapa del clavegueram, es miraven les profunditats o els misteris que hi podia haver a sota. Sembla que tot venia d’un període de pluges, però no està del tot confirmat. A la instantània del passat, que és de 1995, any en què l’Ajax d’Amsterdam va guanyar la Copa intercontinental de futbol, alguna cosa preocupava  i, per això, aquesta expectació, fins i tot entre algun nen.

El carrer, que es troba al barri de la Maurina i que recorda al reputat pintor sevillà, s’ha convertit en una via més estreta, com queda palès comparant les dues fotos. Com s’ha pogut observar en anteriors edicions referents a altres carrers, les voreres han guanyat terreny a l’asfalt i tot ha quedat molt més comprimit.

El repàs, un a un, del personal que estava atent al que es cuinava al voltant del forat, és digne de pel·lícules de Berlanga o, més lluny, del neorealisme italià. En part, podria estar en la línia de “Miracolo a Milano” del gran Vittorio De Sica. Segurament, es trobarien altres semblances. 

En cap moment

Els actors principals de la imatge de fa més temps, en cap moment, miren a la càmera. El fotògraf i el seu objectiu, o els importava ben poc, o no van parar atenció a la seva presència o, després de veure’l arribar, el van ignorar. Ningú, ni els avis del fons ni l’únic nano de l’escena estaven interessats. Millor per al fotògraf