El pont que queda darrere de la foto

Les Fonts - carrer de Mossèn Perramon (1983-2025)

Es recordava a l’edició d’ahir la condició principal que té aquest barri de la ciutat. Una part pertany administrativament a Terrassa i l’altra a Sant Quirze i es troba bastant disseminat, amb zones d’habitatges a diversos cantons. Però, si algun lloc es podria catalogar de punt d’unió, molt probablement seria el pont del carrer de Mossèn Perramon. Uneix una bona part de les Fonts i possibilita l’accés, a més, a l’estació dels Ferrocarrils Catalans.

Com passa amb tots els ponts, té el seu atractiu i, els dies de pluja intensa, per sota passa una quantitat considerable d’aigua respecte a altres jornades més seques. No és el pont més llarg del món i tampoc el més ample, però fa la seva funció. S’ha de dir, però, que el pont no apareix a la fotografia, que es va fer des de la seva posició, des de darrere.

A la imatge del passat, que és de 1983, any de la mort de la cantant Karen Carpenter, de la formació The Carpenters, es veu tot una mica més pelat. Per dir-ho millor, hi ha arbres sense fulles i la vegetació és més aviat un desig que una realitat. Cert és que, com es veu a l’esquerra i les dones que van abrigades, la instantània més antiga es va fer en una època més freda i, això, podria ser l’explicació d’aquesta diferència. 

Nova construcció

A la fotografia actual, a la part dreta, es veu una nova construcció que, llavors, als inicis dels anys vuitanta, no hi era. Un paisatge sempre canvia quan s’hi han inserit nous elements, com edificis nous. És la manera de veure les variacions entre cada imatge.