Fotos: Cristóbal Castro/ Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Plaça Vella (1994-2025)
Com ha passat amb un nombre molt apreciable d’ubicacions de la ciutat, i ahir es parlava aquí, la Plaça Vella d’ara té poc a veure amb la que es podia contemplar, per exemple, l’any 1994, quan es va fer la fotografia més antiga de les dues que apareixen a l’edició d’avui. La construcció de l’aparcament subterrani, es rememorava a la secció de dimecres, va suposar un canvi estructural per sota i de paisatge a sobre força significatiu.
- Plaça Vella
- Cristóbal Castro/ Arxiu Diari de Terrassa
- Plaça Vella
- Nebridi Aróztegui
També han variat des d’aquell 1994, any en què a Itàlia va sortir el primer exemplar del diari “La Voce”, els comerços o establiments que hi ha al voltant d’aquesta plaça. Del sector de la restauració no n’hi havia tants com passa ara i el que es veu a la part dreta d’aquesta instantània antiga, és el famós Grinzing, oposat al que hi havia davant, el Mesón de los Arcos.
Oposat pel que fa a la classe de públic o clientela. Actualment, a 2025, l’oferta per anar a prendre alguna cosa o menjar és més alta i on hi havia botigues tradicionals, com de roba o altres articles, ara s’hi serveixen cerveses o es poden degustar unes patates braves, un aliment que ha perdut la seva essència perquè, avui en dia, la majoria que hi ha no piquen.
Contradicció absoluta
És una contradicció absoluta, perquè si se les anomena com a braves és perquè piquen. Però aquest és un altre tema que es podria tractar amb més profunditat en una altra ocasió. La realitat és aquesta, que la Plaça Vella té molts detalls que l’allunyen d’aquella que es mostrava en aquells temps.
