Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Raval de Montserrat (1982-2026)
Si la foto més antiga de les d’ahir ens ensenyava a uns adults estirats a terra, davant de la façana de l’Ajuntament, els protagonistes de la d’avui no estan gens lluny de la zona, si bé són molt més petits. Estan asseguts a davant de l’accés a l’edifici i són una colla d’infants, reivindicatius també, com els pacifistes que apareixien al diari de dimarts, però amb finalitats ben diferents. La instantània està etiquetada d’aquesta manera: “Concentració d’alumnes del Col·legi Nacional Sant Llorenç”. I amb quin objectiu? Demanar millores per a la seva escola.
- Raval de Montserrat 1982
- Arxiu Diari de Terrassa
- Raval de Montserrat
- Nebridi Aróztegui
Només cal llegir alguns dels cartells que llueix la canalla. “Queremos que pinteis el colegio”, “No quiero que mi cole esté sucio” o “Quiero que todo el cole esté limpio”. No cal ser cap enginyer de la NASA ni un científic de Silicon Valley per entendre que el greu problema que va dur aquesta canalla a les portes del consistori era l’estat de la seva escola que, segurament, era deplorable. Alguns dels nanos somriu, altres estan molt seriosos, com si l’acció no els fes gaire il·lusió, i fins i tot n’hi ha un que menja un mena de Bollycao i altres, un amb cara de murri, endrapant sengles entrepans. La gana arriba quan menys ens ho esperem.
La que més convé
També n’hi ha que s’amaguen i altres que posen cara de circumstàncies, que sovint és la que més convé. Davant d’una situació que no s’ha triat, a vegades és millor fer cara de despistat i esperar amb paciència que tot acabi. No sempre cal estar atent ni intervenir, encara que alguns no ho entenguin.
