Tal com eren llavors i tal com són ara

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Portal de Sant Roc (1989-2025)

Si bé tot apuntava que ahir havia de caure un diluvi més diluvi que l’universal, al final, si més no a aquesta població, tot va ser, més aviat, un joc de foc d’encenalls. Va ploure? Sí. Va ploure per inundar mitja ciutat? No. Potser, per aquest motiu, es va triar una imatge del passat sense cap mena de relació amb els aiguats, però sí amb un dia de vent o, més ben dit, d’una ventada notable.

Els cabells al vent de les nenes que travessaven el carrer quan es va fer la fotografia més antiga, que és de 1989, any en què l’economista noruec Trygve Haavelmo es va endur el Premi Nobel de la seva disciplina, delaten aquesta situació de vent. Pluja i vent, moltes vegades, van de bracet i apareixen sense avisar per molestar al personal que farà servir un paraigua que evitarà que es mullin, però que, si fa un vent explosiu, el podran perdre o se’ls podrà fer malbé.

És a dir, que, en les qüestions de climatologia, un clau no treu un altre clau. Si plou i fa vent, doble penalització. Si plou i fa sol, com resa la cançó que diu que les bruixes es pentinen, no seria el mateix ni es podria oposar en un sac semblant.

Bonica casualitat

Seria tota una casualitat, una casualitat molt bonica, hem de reconèixer-ho, que les dues dones que caminen pel mateix tros a la instantània actual, fossin algunes de les nenes que ho fan a la de fa més anys. Sense dubte, seria arribar a la cota més alta d’aquesta secció, aplegar, sense voler-ho, a les persones d’ahir amb les d’avui, tal com eren llavors i tal com són ara.