Tres expressions ben diferenciades

Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Carrer de Sant Antoni 1983 - 2026

Hi ha imatges que queden una mica marcades per les expressions de les persones que hi surten. Depenent de quina cara facin es pot obrir tot un ventall d’interpretacions que poden ser més o menys encertades. A la fotografia més antiga de les que es publiquen avui, que és de 1983, any de la mort de la neurocientífica francesa Angélique Arvanitaki, es veu un tros del carrer de Sant Antoni, un que acostuma a suportar molt pas de vehicles cada dia. Majoritàriament, cotxes, autobusos, motocicletes i altres amb motor. En aquesta ocasió, no obstant això, el protagonisme se l’endú una bicicleta.

La noia que la porta obre el camí cap a analitzar el tema de les expressions que es mencionava en iniciar aquest article. El seu posat és alegre, amb un somriure i la mà saludant al fotògraf que es disposava a fer la seva feina. A darrere venen alguns automòbils, però ella es mira l’escena amb optimisme. La bicicleta no té res de les actuals, molt més sofisticades. És un aparell humil, destinat a transportar sense pretensions de velocitat.

Bona vestimenta

Al seu costat, un senyor amb barba i amb una bona vestimenta es mira al professional de la imatge amb un posat més ambigu, sense somriure, però sense cara d’enfadat. S’ho mira, o això sembla, amb una mica d’indiferència. Fa la pinta que estava treballant. I, a la dreta de la instantània, amb camisa clara i un article indesxifrable a la mà, es pot observar el tercer home, no el de la pel·lícula, sinó un altre, amb una expressió més aviat de curiositat.