Una cua avorrida i una que arrenca

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Carretera de Montcada (1975-2025)

Si algú vol una mostra de la ciutat industrial del passat, la instantània més vella de les d’avui, que és de 1975, any de la signatura per part de quinze països africans del Tractat de Lagos, ho reflecteix en gran part. Es veu una carretera de Montcada molt diferenciada de l’actual, en què predominen els blocs de pisos i els habitatges. A la imatge més vella, el que guanya i per golejada, són les naus d’empreses, les fàbriques i les parcel·les d’indústries. Una Terrassa que, en línies generals, ja no existeix, encara que quedin en peu algunes construccions o, sobretot, moltes xemeneies.

La cua d’automòbils és notòria i, previsiblement, molt pesada. Ho són totes, però aquesta fa la impressió que avorria i molt. La col·lecció de cotxes de la filera també és per fer un punt i a part. Marques i, especialment, models que ja només són un record antic o que només aprecien els amants dels vehicles antics. Com en tot, aquest món ha experimentat uns canvis tan grans que per a qui no ho va viure pot semblar un invent. Doncs no, aquests cotxes van existir i, llavors, eren d’una modernitat indiscutible.

Recent estrenat

A la foto actual, d’aquest estrenat 2026, també hi ha una mica de cua, però és una cua d’una altra configuració. Es veu que la cosa ha d’arrencar de seguida, no com a la fotografia més pretèrita, que fa aroma de lentitud, botzines increpadores i algun improperi que altre. Un paisatge que no convida a gaire, la veritat. Que hi hagi cues a aquesta carretera tampoc és cap succés d’una altra galàxia. És un fet molt típic.