Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Carrer d'Amadeu de Savoia 1981 - 2026
De maneres de manifestar una protesta o un enuig per un fet concret, n’hi ha diverses. Una de les que continua tenint un alt predicament és el de les pancartes, que també serveixen per a la inversa, per animar a un equip de bitlles que ha guanyat un campionat o a un jugador de pàdel que es va lesionar i necessita suport. En el cas que ens ocupa, tanmateix, el que toca és analitzar una pancarta d’aquestes de reprovació, de les que es queixen per una qüestió que, principalment, afecta un col·lectiu.
Aquí, l’individualisme queda aparcat per raons òbvies. Qui vulgui demanar només per a ell, que s’espavili i que vagi a la seva. És la força del grup la que, de vegades, aconsegueix canviar coses que semblen enquistades. Si va ser així, amb la petició que es veu a la instantània més antiga, algú ho hauria de confirmar, perquè no s’ha pogut esbrinar.
- Carrer d`Amadeu de Savoia 1981
- Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer d`Amadeu de Savoia
- Alberto Tallón
La pancarta, elaborada amb un tros de tela i amb els forats pertinents per evitar que una ventada se’l carregués, demanava a l’alcalde de fa temps, Manuel Royes, que ja n’hi havia prou d’aguantar una empresa, més concretament una foneria, que contaminava, segons els seus autors.
Molt solitari
La foto del passat, que és de 1981, any en què Palau es va independitzar dels Estats Units, presenta un panorama molt solitari, com si les reclamacions veïnals haguessin ensordit qualsevol soroll o rumor, qualsevol paraula o exclamació. Potser amb la pancarta n’hi havia prou per trencar un silenci que se li suposa.
Si la foneria que molestava als habitants de la zona va aturar les seves activitats, obligada per la pressió popular, tampoc està contrastat. Possiblement algú podria informar del tema.
Posats a buscar algunes diferències, la més cridanera és el canvi de sentit de la circulació, com si el problema amb la foneria de llavors provoqués una alteració dels hàbits dels conductors. És mera especulació, amb una mica d’imaginació.
