Una gran piscina, restes d’un naufragi i fins i tot taurons

Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Plaça Vella ( (1994-2024)

Ja tocava tornar a un dels punts que conformen el rovell de l’ou de la ciutat, la Plaça Vella. Ho fa amb una imatge antiga de 1994, any de l’estrena de la pel·lícula “Días contados” del director Imanol Uribe, i del mes d’octubre, mentre es feien les obres de l’aparcament subterrani i després d’unes pluges d’aquelles que el tòpic acostuma a definir com a “torrencials”. 

És un món molt divertit, el de les frases o adjectius típics en el món de la informació i es parla de “posar tota la carn a la graella” quan un equip de qualsevol esportiu ho dona tot per remuntar un resultat advers o de “rabiosa actualitat” quan es tracta d’un tema que està de moda.
No només passa en aquest camp i es podria extrapolar tot, amb altres frases o adjectius, a professions que no tenen res a veure amb la comunicació.  Cada disciplina té les seves particulars, però algunes valen per a qualsevol situació o vivència.

La Plaça Vella feia la fila que podem veure a la instantània de fa més temps. Gairebé, el forat o l’espai per anar construint plantes i que el pàrquing agafés forma podria ser com una mena de piscina. I de les grans. Al fons, la que tècnicament és la Catedral Basílica del Sant Esperit, que com es veu, llavors, estava encerclada per les tanques necessàries per evitar que algú es precipités al fons i prengués mal. 

Alguns detalls

Si aprofundim una mica en la foto pretèrita també podem trobar alguns detalls curiosos, com és el cas dels bidons que floten en mig de l’aigua que van deixar les pluges. Semblen ben bé restes d’un naufragi, com després d’un acarnissat enfrontament entre dos vaixells contraris. 
Ens podríem imaginar moltes més coses, com que les marques que es veuen i que, presumiblement, són taules de fusta escampades. Imaginant, podrien ser taurons esperant alguna cosa per queixalar entre aquestes restes. Quins guions que es podrien escriure!