Avinguda de Barcelona (2005-2025)
A aquesta ciutat es pot circular per carrers, places i també avingudes. D’aquestes n’hi ha diverses i totes molt conegudes. La de Barcelona, un dels eixos que té el barri de Ca n’Anglada, és la protagonista de les instantànies que apareixen avui. El detall més rellevant de la imatge del passat és el monument a la Dona Treballadora que es veu al fons. El progrés en forma de construccions de blocs de pisos fan que a la més actual, no es vegi.
Fotos: Nebridi Aróztegui/Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
Són fets que passen amb el temps i l’arribada de novetats immobiliàries o, potser més ben dit, novetats urbanístiques. És una mica el que marca les localitats i, sobretot, si són de les considerades com a grans, com és el cas d’aquesta. Una població petita no té aquests contrastos d’uns anys als altres.
També es poden comprovar canvis pel que fa a l’estat dels carrils per a la circulació. No hi ha gaires semblances entre una fotografia i l’altra pel que respecta al sentit dels vehicles. En la foto d’ara, es veu tot amb un ordre més mil·limètric mentre que, a la més vella, tot i que les línies estan ben tirades, que diria aquell, es palpa una mica més de desordre.
Pensar i dissenyar
Afortunadament, els que es dediquen a pensar i dissenyar millores, en moltes ocasions l’encerten, si bé hi haurà qui pensi el contrari. També es pot afirmar, i afegir que, afortunadament, la quantitat de presència arbòria és notable a les dues fotografies, el que atorga al paisatge una mica de presència de naturalesa. És la quota que mai pot faltar pels carrers d’una gran urb.
