Es va decantar per estudiar Psicologia tot i que, a l’hora de triar, no sempre ho va tenir clar, però admet que “m’hi vaig enganxar”. Va exercir de psicòloga clínica un temps, però finalment “vaig acabar treballant en l’àmbit d’empresa, en el que és recursos humans”, una feina que considera que “encaixa més amb el meu temperament”.
“Laboralment, he pogut treballar bé, m’he pogut desenvolupar, he pogut tenir certes responsabilitats, i m’ha agradat”, explica. Ara ja està jubilada. Rememora que “el pare era aficionat a la fotografia, i, havia vist càmeres a casa, ell tenia llibres i de jove ja vaig començar a fer fotografia, allò que comences a viatjar quan ets jove i endur-te la càmera, a l’època analògica”. Però després ho va deixar aparcat fins que s’hi va tornar a afegir i més tard va fer alguns cursos per aprendre a la fotografia digital i ha fet tallers. Forma part del Foto Club Terrassa.
“M’agrada molt la fotografia urbana i pots improvisar sobre la marxa. És com més immediata”, afirma i afegeix que “agafes coses que moltes vegades no les pots tornar a repetir. Per això potser m’agrada més aquesta fotografia més urbana, que la d’un paisatge”.
“La fotografia la veig com una afició” i considera que pot tenir certa relació amb la Psicologia per “la part d’intentar agafar la vida o entendre les coses com van”.
A la sala Espai Foto Club que hi ha a LaFact, hi té una exposició fotogràfica que es pot veure fins al 6 de setembre. “Són imatges de La Chanca, un barri deprimit d’Almeria”, assenyala.
