“Vinc de dues famílies musicals”, explica. El seu pare, Josep Lluís Guzman, era “compositor, i també professor de música” i la seva mare va formar-se musicalment i “és molt melòmana”. A més, la seva besàvia per la part materna fou la soprano Conxita Badia, a qui retrà homenatge el pròxim dia 26 d’abril a l’Auditori de Terrassa. “Reivindicar a Conxita Badia és reivindicar la música clàssica catalana”, opina.
Va començar a estudiar violí a Ponts, on vivia llavors, i també va estudiar a l’Escolania de Montserrat. Quan la família es va establir a Terrassa, va formar-se al Conservatori i, allà, va ser quan “vaig començar a sentir la fascinació pel so”. També es va formar a l’ESMUC i va estar un temps estudiant a Frankfurt. Ha fet classes a escoles, com el SEM i, des de 2024, en fa a Sant Cugat, a l’Escola de Música i Conservatori.
“Durant l’etapa acadèmica combinava el que feia a l’escola amb projectes a fora” i ha fet música moderna o la banda sonora de la pel·lícula “Matar a Dios”. “Sempre m’ha agradat, a part de seguir el curs acadèmic, fer altres coses”, apunta. Des de 2020, que també fa de cantautor, un món on considera que “creativament hi ha molta més llibertat”. “Ser músic va passar de forma natural i un cop dins la professió he hagut d’anar veient on em sentia més còmode”, detalla.
A “Commemorem Conxita Badia”, el violinista i besnet de Badia estarà acompanyat del pianista Francisco Poyato. És considerada com una de les veus més importants de la Catalunya del segle XX.
