Recorda “ser petit” i viure fets que li despertaven la curiositat i li va néixer la voluntat “d’aprendre-ho per transmetre-ho”. Tot plegat, afegit a “la voluntat de voler explicar històries i de voler intentar també canviar una mica el món, des del meu petit escó” el van dur a estudiar Periodisme.
“Escrivia com tots els nens que hem volgut ser periodistes i ens imaginàvem fent cròniques”. Més endavant, es va decantar més cap a la ràdio, perquè “té aquesta màgia i té aquest concepte romàntic de poder explicar el que veus a la persona que t’està escoltant i que no ho està veient. I que t’imagini allà on ets i tot el que estàs veient tu”. “La tele també és molt maca i m’agrada molt, però la ràdio té aquesta intimitat”, afegeix
Va començar treballant a La Torre i recorda que “de fet, vaig començar al Nació fent cròniques castelleres” mentre encara estudiava i va fer la beca a Catalunya Ràdio i li van anar trucant fent substitucions. Des de l’any 2023, té plaça fixa a aquesta emissora. Ara ha fet un any que és corresponsal al Pirineu. “Quan arribes de nou a un lloc, costa molt”, diu, però en aquest temps ja s’hi ha acostumat i “ens han acollit perfecte”. Explica que, tot i ser una zona més petita en habitants que altres com el Vallès, “hi ha molts municipis i sembla que no passin coses” però en passen, detalla.
Primer, a Catalunya Ràdio, feia caps de setmana i, actualment, és corresponsal a l’Art Urgell, la Cerdanya, el Solsonès i Andorra. També fa coses per a 3CAT.
