Havia fet teatre als Amics i, després a la Sagrada Família fins que, a partir d’un concurs que es feia, que es deia Festa, que participava tot Catalunya, i que li van atorgar el premi a la millor actriu, va acabar al Social, on encara continua fent d’actriu. De jove “escrivia obretes, les organitzava i feia teatre. Al col·legi també feia representacions. Tota la vida havia volgut fer teatre”.
Diu que “he fet tots els Sagarra i tots els Lorca del món” i en aquella època, de cada obra que feia en català, en feia quatre en castellà. “Bodas de Sangre”, que va dirigir el seu fill, el Joan Salvador, és l’obra en què ha gaudit més. També ha fet de directora, si bé li agrada més actuar, i va ser la primera dona a dirigir una obra al Social, concretament “La Pepa maca”.
Explica que tot i que li encanta sortir a l’escenari, “soc molt tímida” i quan acaba una obra “em fa vergonya sortir a saludar, perquè, si surts a saludar, ets tu, no és el personatge”. Ha fet obres de tots els gèneres, però “en el que em trobo més bé és amb el drama”. Va tenir alguna possibilitat de fer teatre a nivell professional i ha sortit a alguna pel·lícula.
Tot el que ha après ha sigut amb els anys i apunta que “la millor formació són les taules; fer molt teatre, molt” i afegeix que “els instituts estan per ensenyar, però la millor escola són els anys. Trepitjar escenari et dona experiència”.
Recorda que a la primera obra va fer de “la hermana tornera” i que per sortir “em van haver de donar una empenta. Només havia de dir dues o tres paraules”. El teatre de Lorca la captiva molt.
