Explica que, a la seva primera etapa de la vida, laboralment, va treballar primer en el sector del tèxtil, a Jorba Pantalons, l’empresa familiar, i en acabat va ser comercial “de la casa que comercialitza la Thermomix”, a la divisió d’aspiradors. Va arribar a ser delegada a Catalunya de l’empresa i, quan va plegar, “me’n vaig anar a la universitat, que és el que no havia fet de jove, i vaig fer Història de l’Art”.
Va formar-se en aquest camp “per saber” i per ampliar coneixements”, apunta. Va acabar i li va sortir una feina “per a una enciclopèdia del Romànic” i ara també “treballo per la Diputació de Girona, que m’encarreguen llibrets d’una col·lecció, que es diu Quaderns de la Revista de Girona, i que fan la descripció de tots els municipis de la província”.
Un dia, “el Carles Sánchez, el director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO”, li va demanar que l’ajudés a muntar una associació i d’aquí es va crear Terrassa amb la Seu d’Ègara (TASE), que ha passat per “uns alts i baixos”, si bé ara “el projecte s’ha reformulat i se’n torna a parlar”. “Amb la Seu d’Ègara tenim un ‘Unicum’, i la gent de Terrassa no s’ho creu, no s’ho imagina, que és tan important. Hi ha peces que no es troben ni als museus”, opina. “Costa fer-ho arribar a la gent i, a més, hi ha l’entrebanc que no hi ha mitjans”.
És la presidenta de la TASE i considera que si la Seu aconseguís ser Patrimoni Mundial de la UNESCO seria “una manera de catapultar Terrassa més amunt i de posar-la al mapa”.
