Crisi de govern per una tala de pins il·legal a Matadepera

El paisatge forestal  de Matadepera ha patit una profunda transformació en els darrers mesos. Des que el fort temporal de vent del passat 12 de febrer tombés més de mil pins al terme municipal, els treballs per retirar la fusta de les finques públiques i privades han estat una constant. El que va començar, però, com una actuació d’emergència per netejar els camins s’ha acabat convertint en el focus d’una important topada política al si de l’Ajuntament, arran del volum de la tala i de la manca de procediments contractuals en la gestió dels treballs.

El desacord, que feia setmanes que es covava internament, va transcendir de forma definitiva el passat divendres 29 de maig. Aquell dia, la regidora de Medi Natural, Anna Piñol, advocada de professió, es va personar davant les màquines de l’empresa Soliva que treballaven sobre el terreny i en va ordenar l’aturada immediata en considerar que s’estaven fent tales “excessives” sense cobertura legal. Aquest xoc a peu de camí ha deixat en una situació compromesa el pacte de govern entre Som-hi Matadepera i ERC quan falta un any per a les eleccions municipals de 2027, obrint un escenari de retrets creuats sobre com s’ha gestionat el patrimoni forestal després de la catàstrofe.

D’emergència a cost zero

Per entendre l’origen dels fets cal recórrer a la seqüència temporal. Segons detalla el mateix alcalde, Guillem Montagut, durant els primers quinze dies posteriors a la ventada, l’Ajuntament va activar els treballs de neteja d’urgència amb l’aval de l’interventor municipal. L’alcalde exposa que, passat aquest termini de dues setmanes, l’interventor va advertir que la via d’emergència ja no es podia justificar administrativament i que calia seguir els passos ordinaris per a les noves contractacions.

És en aquest punt on neix el problema logístic. Montagut explica que les primeres feines havien generat una acumulació ingent de fusta a l’esplanada de les Pedritxes i que l’empresa habitual els hi feia un pressupost massa alt per retirar-los. Davant d’aquesta situació, l’alcalde manifesta que va decidir buscar una alternativa pel seu compte i va contactar amb l’empresa de gestió forestal Soliva, on hi treballa Albert Vancells —qui, segons fonts properes al cas, manté una relació d’amistat amb el batlle—. Segons l’alcalde, Soliva es va oferir a retirar i triturar la fusta de manera gratuïta a canvi de quedar-se el material per fer estella per a calderes de biomassa. Montagut sosté que una segona empresa va oferir posteriorment pagar 5 euros per tona de fusta, però que des de l’Ajuntament (específicament l’àrea d’Intervenció) es va descartar aquesta opció en no poder emetre factures a una entitat sense un contracte prèviament adjudicat. Finalment, l’alcalde, “amb el vistiplau dels tècnics”, assegura, va autoritzar de forma personal l’empresa Soliva a actuar a diferents parcel·les municipals com Can Prat, Can Torrella, el camp municipal de golf o els camins de Mont Rodó, per retirar els pins caiguts.

L’advertència de Medi Natural

La justificació de l’alcalde, que argumenta que es tractava d’una mesura d’estalvi per a les arques públiques i de prevenció d’incendis, contrasta frontalment amb el criteri jurídic de la regidora de Medi Natural. “Davant la llei, això està molt mal fet”, afirma de manera taxativa Anna Piñol. La regidora insisteix que havia advertit l’equip de govern “nombroses vegades” sobre la irregularitat dels procediments abans d’haver de personar-se a peu de bosc per frenar les màquines.

Davant d’aquesta situació, Piñol ha optat per marcar una línia vermella clara i desvincular-se públicament de tota la gestió realitzada fins ara per l’alcaldia, un posicionament que ja va visibilitzar fa un me a les xarxes socials i a la Gaseta de Matadepera del mes d’abril. “Jo no he decidit res en aquesta qüestió”, reitera, posant en relleu que el mateix alcalde ha admès que va actuar a títol personal, sense cap procés de licitació ni contracte formal: “L’alcalde ha defensat tirar les coses pel dret. I jo no estic a l’Ajuntament per tirar les coses pel dret, hi ha procediments”, afirma.

Segons defensa Piñol, la necessitat del municipi es limitava estrictament a retirar els arbres que havien caigut a terra per la ventada, una mesura que s’hauria barrejat de manera injustificada amb una “gestió forestal” de gran abast que requeriria un projecte tècnic executiu i un director de treballs inexistents. Així mateix, la regidora tomba l’argument del cost zero: recorda que si es genera un rendiment econòmic a partir d’un recurs públic (la fusta), aquest benefici ha de revertir en l’administració i no en un privat.

L’estratègia de la regidora, però, no es limita a l’aturada dels treballs. Piñol ja busca les vies administratives per canalitzar la situació de forma correctament legal. Pel que fa als pins que van quedar tallats al camí on es va frenar l’activitat de Soliva, la regidora explica que s’estan retirant per garantir l’accés de la Policia Local i l’ADF. La intenció de Medi Natural és demanar a la mateixa empresa que se’ls endugui i, en cas contrari, la regidoria ja treballa per gestionar un contracte de serveis d’urgència per retirar-los netament i al més aviat possible, evitant que l’empresa “continués arrasant” sense cobertura jurídica.

Els desmentiments i retrets

Un dels punts on el relat de l’alcalde s’afebleix és en el control de l’actuació forestal. Al darrer ple municipal, Montagut va manifestar que setmanalment es feien visites de control amb un enginyer forestal que va identificar com el president de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Matadepera, Ricard Farriol. No obstant això, en declaracions al Diari de Terrassa, Farriol ha negat qualsevol implicació: “Ni jo ni els ADF vam tenir res a veure en tot això, va ser cosa de l’Ajuntament i l’empresa Soliva. No tenim res més a dir”. Aquest mitjà ha pogut confirmar, a més, que no existeix cap vinculació contractual que associés Farriol amb aquestes tasques de supervisió.

L’aturada dels treballs decretada divendres passat també ha provocat la reacció de l’empresa executora. Qui forma part de Soliva, Albert Vancells, va difondre un vídeo a les xarxes socials on mostrava el seu malestar amb la regidora Piñol, a qui acusava de frenar una feina que feien de franc per recels sobre el marge comercial de l’empresa (“deia que ens estàvem fent rics”). Amb tot, Vancells desvelava en la mateixa gravació que la regidora els havia acusat, a l’alcalde i a ell, de “prevaricar”. Vancells, que reconeix obertament que la fusta és el material del qual viu el seu negoci, va lamentar que la situació només li ha portat “maldecaps” i va advertir del perill que suposa deixar la neteja a mitges al camí de Mont Rodó a les portes de l’estiu. 

La preocupació pel volum de la tala ja havia aixecat dubtes prèviament dins de l’executiu, on membres del govern haurien manifestat que la zona de Can Torrella havia quedat excessivament “pelada”, un extrem que l’empresa va justificar al·legant que tots els pins retirats estaven prèviament afectats o torts.

Queixes pel camp de golf

Si hi ha un espai on la intervenció forestal ha aixecat polseguera és al camp de golf municipal. La instal·lació, tancada pel govern local el gener de 2025 per reconvertir-la en un parc públic després d’una ajustada consulta popular, és actualment l’epicentre d’un litigi judicial. El Club de Golf de Matadepera i diversos veïns mantenen obert un contenciós administratiu contra l’Ajuntament per intentar recuperar l’activitat. En aquest context de forta divisió local, l’entrada de la maquinària pesant de Soliva ha estat interpretada pels defensors del camp com una maniobra per degradar el terreny de forma irreversible abans que es pronunciïn els tribunals.

“Tenim la sensació que el govern ha aprofitat la situació per continuar la seva creuada contra el camp de golf”, denuncia Pere Arch, jugador i resident a la zona. Arch descriu un paisatge desolador on el pas constant de camions ha malmès un terreny ja castigat per l’abandonament: “S’han assegurat que si la justícia ens dona la raó, recuperar el camp de golf sigui el més car i difícil possible”.

Davant d’això, l’alcalde Guillem Montagut es mostra taxatiu en el seu relat i nega qualsevol intencionalitat en la tria de la zona. Montagut recorda que l’espai està definitivament clausurat com a golf i rebaixa l’actuació a una qüestió de seguretat viària: “Els pins que hem tret del forat 2 estaven alineats al carrer i tenien perill de caure cap a la via pública i cap a una hípica propera”.

La intervenció en aquesta àrea esportiva ha permès, a la pràctica, esquivar el control de l’àrea de Medi Natural. La mateixa regidora, Anna Piñol, admet que no hi té competències per tractar-se d’una zona d’Esports, però comparteix el malestar veïnal. Piñol es mostra “horroritzada” per unes feines que, a parer seu, s’han fet “a la brava” en un entorn molt sensible: “La sensació és que ha passat una bomba per allà i s’ha tornat a molestar els veïns sense motiu”.