“De petit em feia més gràcia dibuixar logotips que veia a la tele abans que fins i tot dir papa o mama”, exposa. D’aquí li va venir estudiar disseny gràfic i explica que “vaig tenir com aquesta relació romàntica amb el disseny gràfic, amb les marques”, tot i que, en principi, es volia decantar per l’arquitectura. Finalment, va tenir clar què era el més li agradava.
L’atreia, sobretot, “dissenyar el que tenim al voltant, les marques de les botigues, però per exemple també la senyalística dels autobusos, dels trens, dels carrers”.
Després d’acabar la formació va passar per algunes empreses fins que va arribar a l’actual, en el Departament de Comunicació del Futbol Club Barcelona, fent tasques de disseny gràfic i imatge. Recentment, amb Lluc Baliarda, han publicat “Más Allá del Dos Mil con sus pasos agigantados”, una novel·la gràfica que tracta “el que són les infàncies i el moment en què precisament estàs una mica perdut” i la protagonista “decideix viure un estiu sencer com si fos una nena un altre cop”.
Té “tocs autobiogràfics” i, com a reflexió, després del temps en què va idear el còmic, apunta que “la nostàlgia és un regal enverinat perquè tu te la pots creure, pots viure molt feliç davant d’ella, però al final no deixa de ser un escapament d’un futur incert que has d’enfrontar”.
“Estic immers en un altre projecte que, precisament, té com a escenari Terrassa”, afirma. I un dels personatges que apareix al còmic que ha publicat també tindrà el seu paper en aquest nou.
