UN dels plats forts d'aquest Grec 2015 ha estat sens dubte "La nit de Helver", sota direcció de Di-no Mustafic. L'obra va ser escrita pel polonès Ingmar Villqist. La peça teatral es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i porta ja onze anys pels teatres del món. L'obra està protagonitzada per dos actors, Emin Bravo i Mirjana Karanovic, actriu que ha protagonitzat al seu país multitud de pel·lícules, entre elles "Grbavica", que tractava sobre les dones violades a Bòsnia (Ós d'Or al Festival de Berlín), i la fama mundial l'aconseguí gràcies a convertir-se en la musa del director de cinema Emir Kusturica.
La companyia Kamerni Teater 55 Sarajevo manté una actitud ètica de defensa dels valors culturals del teatre en tant que ens uneix a la condició moral de l'ésser humà. En plena guerra cada nit mantenien la funció, entre trets i sang. La seva tasca durant la guerra civil (1992-1995) va ser immensa en defensa del teatre, en aquest període van realitzar 28 representacions amb el so de les bombes i els morters de fons i amb la llum de les espelmes com a única il·luminació. Aquest teló de fons, la Segona Guerra Mundial i la guerra civil a qualsevol lloc del planeta, és l'escenari per entendre aquest infern dantesc que viuen aquesta dona i el seu fill, protagonistes d'aquesta història que commou l'ànima de l'espectador.
L'obra que es representa al Romea dins del Grec 2015 ens porta la guerra sense un sol tret, els seus horrors i la seva misèria moral en els personatges d'una mare i el seu fill discapacitat mental. Davant nostre, un pis pobre amb un sol espai amb cuina, habitació i saló, el sopar ha estat una sopa clara, en ella un mare veu com el seu fill ve entusiasmat del carrer jugant amb una bandereta que li han regalat un grup de joves nazis. Va vestit de dalt a baix impecablement d'uniforme nazi i d'entusiasme de la multitud enfurismada per la festa de la nació unida, la sensació d'eufòria il·lusionant sota la bandera nazi. El nen és fort i la mare, feble, però a poc a poc anem descobrint la veritable raó de tot i com el fort és feble i com la mare feble resulta que és la mare coratge. Ens emociona aquesta mare que canta cançons de bressol i que protegeix al seu cadell amb la resolució que donen els arguments del cor i les bones intencions del cor humà.
Aquesta és una obra clàssica, teatre de text, teatre d'actors, no hi ha trampes tecnològiques, ni projeccions, ni centenars de micros penjats de les barres, hi ha emoció en estat pur, l'espectador - un servidor de vostès- queda esglaiat a la butaca. Hem assistit a una representació on ens hem oblidat de la mentida, del parany del teatre, per veure un tros de veritat, un tros de realitat, aquesta és una de la màgies del teatre. L'obra té tanta força que l'espectador s'ho creu tot encara que hagi d'estar llegint contínuament els subtítols perquè els actors parlen en una llengua que no entén, res importa perquè la història té tanta força que la resta és silenci.