L’AP-7 és objecte de debat, amb uns 35.000 camions al dia al Vallès (la meitat a la frontera), conté una densitat d’1 camió per cada 4 vehicles lleugers, una màxima a escala espanyola.
El govern de la Generalitat ha dit que potser va ser una errada treure el peatge (S. Illa), o que potser cal tornar-los-hi a posar (Manel Nadal), com si peatge sí, o peatge no, fabriquessin camions.
Sí que fa anys, en temps de peatges, alguns camions que anaven per l’Eix Transversal (C25) ara ho fan per l’AP-7, més planera, per la qual cosa posar peatge a tota la xarxa bàsica no resoldria tampoc el problema. Encara més, en aquell temps molts camions circulaven per les carreteres de l’Estat paral·leles a l’autopista (N-340, N-II), amb un estalvi de peatge que comportava un grau molt elevat de sinistralitat –morts–, un fet inacceptable.
Els peatges són una obligació a escala europea, que aquí cap govern de l’Estat, de dreta o esquerra, s’atrevirà a posar. Fet que comporta que paguem quan travessem la frontera, però que a casa subvencionem els estrangers. És un fet fiscal, que aniria bé per mantenir les vies, però que no canviarà el seu trànsit.
La complexitat del cas apareix notable en el tram central de la regió de Barcelona, sobretot al Vallès, on el panorama mostra la secció del dibuix (esquema d’una meitat, fins a la mitjana i és simètric a l’altra banda). Si l’AP-7 estàndard és de 3 carrils per banda, direcció Tarragona i Girona, al Vallès Occidental en suma 5 (2 de B-30 + 3 de tronc d’autopista), a l’Oriental és un feix de 4 carrils, però en les unions direcció Barcelona pel Llobregat (B23) i pel Besòs (C-33) el tronc és de només de dos carrils. Són dos punts en viaducte i en el segon cas construït sobre les teulades de fàbriques a Mollet del Vallès. I el fet constatable és que en aquests dos punts hi pot haver algun alentiment, però no hi ha un col·lapse quotidià. Per tant, la secció de l’AP7 al Vallès mostra un comportament molt complex, fruit de la mobilitat de llarg recorregut, sumada a la interna, industrial (camions), laboral i general (treball i serveis).
Ja hi ha qui pensa a ampliar tota l’AP-7, en concessió a càrrec públic. En diuen col·laboració publicoprivada, però llegiu viure del pressupost a llarg termini. Però això tampoc no trauria el perill del 20% dels camions, quan allò que ens caldria seria fer com a Suïssa: camions de pas traspassats al ferrocarril. A més, el Ministeri és lluny i passa de preocupar-se del que és el punt rècord de densitat a escala espanyola.
També s’ha formulat que una B-40 podria aportar solucions i en part podria ajudar, només que de Terrassa s’adreça a Abrera i no al Penedès. D’altra banda, el conjunt del Vallès es mou en transport privat de manera sobreabundant, amb una xarxa de Rodalies penosa, com l’R8 de Granollers a Martorell, amb un únic comboi a l’hora i sense connexions amb les línies que travessa, el cas dels nodes amb FGC que reivindiquem des de fa més de dotze anys!
En resum:
-El trànsit de l’AP-7 al Vallès és un cas complex.
-Una B-40 sencera no s’espera ni figura a cap programa, a curt o mitjà termini.
-Els peatges no resoldrien res.
-El corredor mediterrani per al pas de mercaderies és un bluf, que no té previst ni un servei d’autopista ferroviària (pujar el camió sencer) i alleugerir pressió en trams com el del Vallès.
-Els autors del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (Departament de Territori) afirmen feliços que s’està complint satisfactòriament.
-Les Rodalies al llarg del Vallès són un escarni (R8) i ara se’ns promet el Ferrocarril Orbital i se’n prioritza el primer tram entre Santa Perpètua i Barberà, amb un tren a l’hora de Terrassa a Granollers per a l’any 2040 (segons el Pla de Serveis, recentment presentat).
En fi, la nostra malaltia no té cap analítica ni cap diagnosi i, menys, cap mena de prescripció fonamentada. Tampoc no té cap metge i els que et trobes passen el problema al veí: els de trànsit als d’infraestructures, aquests entre la mobilitat pública i la privada, i la Generalitat a l’Estat. Sembla que no cal cap estratègia a mitjà termini, perquè el problema és quotidià i immediat. Però sense mirada llarga tampoc resoldrem el present.
Per al conjunt de l’AP-7, la solució és necessàriament el corredor mediterrani per a mercaderies i serveis regionals per a persones i al Vallès ídem, més Rodalies, bus, regulació de trànsit (velocitats, avançaments) i completar la xarxa, però, sobretot, deslliureu-nos de la promesa d’idees inviables: Orbital i peatges salvífics.
Hi ha realment algú al comandament?
-No, però calma, no patiu, perquè anem a més densitat encara, ja que no hem tocat pas sostre.