El feixisme, en la seva extensió popular entre la ciutadania, ha canviat d’estratègia a Terrassa.
I ara intenta generar seguidors a partir d’una presència crítica a la ciutat, primer va ser una agrupació d’electors que es movia diàriament a Facebook, i fa poc va aparèixer un altre grup molt preocupat per la neteja i la seguretat de Terrassa, que pot ser que sigui cert, però el que sí que s’ha detectat és que els més actius en aquest tema han començat a aparèixer públicament, un va gravar un vídeo davant de l’Ajuntament, tot un personatge de faccions llatines i paraules de predicador evangelista pentecostal, i l’altre que s’ha gravat porta una samarreta de l’AV de Sant Llorenç, la qual cosa després de sentir-ho, tinc clar quina és la seva voluntat, perquè llança un missatge d’afecte a la Policia de Terrassa. Dos personatges amb el mateix “tuf” i amb ànsies de protagonisme.
No és casual que els de Quéjate Terrassa se centrin en Ca n’Anglada, allí hi ha els malèvols dels musulmans. Els de Vox han de començar a preocupar-se que uns altres “il·luminats” els estiguin trepitjant el camí, potser són els mateixos amb un altre collaret?
El que és lamentable és que passin aquestes coses a la nostra ciutat i el moviment veïnal i l’esquerra en general estiguin passius, quan aquests fenòmens sociopolítics no es donen sense motiu. Davant tal grau de consciència ciutadana i civisme, el que seria més lògic seria que aquesta ona de ciutadans conscients estiguessin treballant aquests problemes des de les mateixes AV de Terrassa. Per què no ho fan? I ara volen fer enquestes ciutadanes.
A l’alcalde, Jordi Ballart, li estan sortint nans pertot arreu. Potser hauria d’anar menys a Els Bellots a menjar rostits i més als barris a parlar amb la ciutadania. Espanya està canviant igual que canvia la resta del món. Fa un temps li vaig indicar que el feixisme el tenim a la nostra ciutat, però Jordi Ballart no ha fet cas, fins i tot vaig publicar una tribuna en defensa d’aquest ajuntament com a institució, inclòs el seu alcalde. Jo no el voto ni l’he votat, perquè vaig ser treballador d’aquest ajuntament i consegüentment vaig sofrir assetjament, marginació, i persecució simplement per ser comunista. Però malgrat això he intentat transmetre-li una consciència antifeixista, cosa que no s’ha complert.
Fruit d’aquesta estratègia de destrucció dels òrgans representatius de la democràcia, fi directa de la política de Vox, apareix el fenomen abans esmentat. A mi m’han insultat vilment tots aquests feixistes, i ningú s’ha manifestat públicament davant això, però m’és igual, tota la meva vida he lluitat contra les injustícies, contra el feixisme i per la memòria històrica, moltes vegades ho he fet en la solitud més absoluta. Aquí radica el problema de l’esquerra, si no agrada el que un diu, t’ignoren.
Ara hauria de ser el moment d’aquesta veu única i antifeixista, però no es dona, i això és el que està enfortint l’estratègia de Vox. La realitat social de la nostra ciutat està sumida en el silenci col·lectiu.
Ara és la veu de la ignorància i la destrucció. Les xarxes socials fan el treball brut, l’oposició ha optat per l’estratègia d’esperar la caiguda de l’adversari, però quan això succeeixi, no podreu optar al govern local, perquè estarà en aquest marc d’autodestrucció institucional fruit d’oblidar-vos de parar l’auge del feixisme.
Jo li diria al benjamí del PSC, Javier García, que mirar cap a un altre costat no és bo si tens una consciència antifeixista. Ara no val l’estratègia del PSC que li va donar majories a Terrassa, Jordi Ballart ho va saber veure i va canviar d’estratègia, però oblidar-se del sentit “antifeixista” li ha portat al calvari al qual l’han sotmès els de Vox. No hi ha una altra alternativa basada en el silenci i el “mirar cap a una altra part”. O et mulles o et mengen.