Per fas o per nefas aní anant a la Universitat fins als quaranta. Ara, més de vint anys després, hi he tornat. Quan a hom el jubilen sense ganes, com és el meu cas, tens feina a ocupar-te el temps, que no tot és llegir o caminar. L´any passat, doncs, em vaig matricular al Diploma en Ciència, Tecnologia i Societat, per a majors de cinquanta-cinc anys, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya de Terrassa. Un dels objectius d´aquests estudis és "l´ampliació i aprofundiment en diverses àrees del saber", i a mi aquest anhel em va com l´anell al dit, ara i sempre. Són tres anys d´estudis de distintes matèries, dos matins per setmana, d´octubre a maig. Si assisteixes a totes les classes al final obtens un diploma acreditatiu; si, a més a més, fas els treballs que et proposen, et diplomes amb nota. També pots cursar assignatures soltes, alguns alumnes ho fan així.
Jo m´ho passo pipa. Aquest dimecres, un jove i entusiasta doctor ens ha introduït en el món dels llamps i de les altres formes ionitzades d´energia que ocorren als cels, el coneixement que jo tenia de les quals és el mateix que dura la seva aparició: a penes res. A la classe no se sentia ni una mosca, la trentena d´alumnes assistíem embadalits a la corrua de fotografies i de vídeos espectaculars sobre aquests fenòmens plasmàtics: els uns semblaven castells de focs i els altres semblaven aquelles misterioses criatures luminiscents que habiten els abismes. Qualsevol es perd una classe així!
A més a més, i a diferència de quan ets jove, en aquests cursos pots triar el menú. Si ets un jove estudiant d´Econòmiques i et toca el tanoca de G. Bernardos ja has begut oli: o sobrevius o canvies de carrera. De gran, en canvi, pots evitar les classes que no t´agraden i no passa res: perds el títol (i què?) però t´estalvies una llauna. Per exemple, aquest dijous havia de començar una assignatura sobre economia, impartida per una professora egarenca. Però he esbrinat que pertany a TeC: "Ui! -he pensat- economista i membre de TeC, això em sona a marxisme". I no m´he equivocat: abans de la primera classe la doctora ja ens ha fet empassar, via mail, un tendenciós article d´un tal C. Berzosa; via internet he sabut que és un exrector madrileny, inspirador de Podemos, que condecorà Hugo Chávez, aquell dèspota veneçolà. Cert: caspa comunista.
Com que d´economia ja segueixo X. Sala i S. Niño, faré campana de classe i aprofitaré les hores per escriure aquests articles i acabar el llibre que tinc entre mans. Algun avantatge ha de tenir fer-se gran.
En compartir l´edifici de l´Escola amb estudiants d´enginyeria, he pogut observar que aquests, ara, disposen de més facilitats per fer la seva feina. Per ser enginyeria trobo que hi ha força noies, cosa que em congratula; d´aquestes, n´he pogut observar algunes amb mocador al cap. No entenc com es pot ser creient musulmà (o catòlic, o budista) i estudiar enginyeria, per a mi és un contrasentit intel·lectual. No es pot ser creient i científic alhora: l´un exclou l´altre. Deixem-ho.
A la UPC ja van per la cinquena promoció de diplomats, Déu n´hi do! Com que un altre dels objectius del diploma és proporcionar als seus alumnes les "eines i coneixements per dinamitzar culturalment i socialment el seu entorn més immediat", doncs la ciutat ja compta amb un centenar llarg d´aquests fars culturals, que il·luminen llurs entorns. El meu entorn són vostès, i les meves eines, la sinceritat i la ironia; espero que si no assoleixo "dinamitzar-los" com a mínim els sotraguegi una mica.
Dilluns morí Henning Mankell. Com a recordatori els recomano "L´home que somreia".