Els canvis introduïts en la normativa que regula el funcionament de les comunitats de propietaris de Catalunya (que va entrar en vigor el 21 de juny de 2015) fan més que necessari cridar l'atenció de les comunitats per tal que s'assessorin jurídicament.
La conflictivitat que hi ha en algunes comunitats, sigui per morositat d'alguns propietaris (entre d'altres els morosos que són entitats bancàries) o bé per mals usos per part d'alguns propietaris dels elements comuns (escales, terrasses, etcètera), per conductes inadequades que perjudiquen els altres i/o la comunitat i una llarga casuística possible, fa que sigui més necessari que mai que les comunitats disposin del major i millor assessorament jurídic.
També, avui en dia, força vegades les comunitats, sigui perquè hi ha entre els seus membres gent prou capaç per portar els "números", la comptabilitat de la comunitat, sigui perquè econòmicament encarregar l'administració a tercers té un cost, obliden que un bon assessorament pot evitar molts perjudicis o pèrdues per a la pròpia comunitat i els seus components.
De cara a facilitar aquest millor i major assessorament a les comunitats, com de cara a facilitar que el funcionament de la comunitat sigui l'òptim, s'ha signat un conveni de col·laboració entre la Cambra de la Propietat i el Col·legi d'Advocats. També acredita la voluntat d'assessorament la nova "Guia de les comunitats de propietaris de Catalunya" recentíssimament i acuradament editada.
El desconeixement de molts presidents de comunitats fa que, quan se'ns consulten sobre reunions de juntes, puguem llegir actes on encara es convoquen dues reunions (en primera i segons convocatòria) o que es llegeixi l'acta de la sessió o que no s'adoptin acords sense tenir en compte el sistema de còmput que explicita la llei, ni que es respecti en els termes que disposa la llei, els efectes dels vots dels absents i un llarg etcètera de qüestions. I no diguem ja de com es convoquen les juntes o es notifiquen les actes i com es forma el fons de reserva.
Tot això i un reguitzell molt més ampli de qüestions poden provocar que la voluntat de la comunitat, malgrat la bona fe, sigui esquivada per propietaris deutors o de conducta poc acurada i no es pugui fer complir el que seria un legítim acord de la comunitat, simplement perquè no s'han tingut en compte els preceptes legals.
Res pitjor, per a una comunitat, que reclamar judicialment el pagament d'un deute ordinari a un propietari i veure com el jutjat no reconeix el dret a cobrar perquè no s'han pres els acords com diu la llei i la ignorància ha portat la comunitat per un camí incorrecte, saltant-se formalitats (els morosos en un Estat de dret també tenen i han de tenir dret a la seguretat jurídica).
Doncs bé, aquell conveni signat entre la Cambra i el Col·legi d'Advocats afavoreix un major coneixement per part de les comunitats i les persones que les componen, dels serveis que cada entitat presta, tant pel que fa a assessorament jurídic assistit per advocats i advocades com també a la possibilitat de ser ad- ministrada la comunitat per la Cambra (amb carència en el primer any del cost d'afilia- ció).
Cal, doncs, que les comunitats tinguin present la nova normativa i s'assessorin jurídicament i que aprofitin els mecanismes que tenen al seu abast (poden obtenir més informació a www.cambrapropietat.com).