ANGEL Llàcer i Manu Guix s'han acostat a un clàssic llevant les teranyines del temps, l'han tret de les prestatgeries de la biblioteca i li han donat una sacsejada per treure-li la pols. L'objectiu d'aquesta posada a punt és aconseguir una versió de "Molt soroll per no res", de William Shakespeare, en un espectacle enginyós i divertit, en què a penes hi ha descans per als sentits. La comèdia queda convertida en un rodatge de cinema, un plató de l'època daurada dels musicals des de "El cantant de jazz" fins a "Melodies de Broadway" passant per "Una americà a París", "Cantant sota la pluja"... dels grans estudis com Metro Goldwyn Mayer, Paramount o Warner. S'aixeca el teló i les coreografies i els moments musicals acompanyen el conflicte shakesperià connectant amb el desenvolupament de la història del dramaturg anglès. Manu Guix ha fet els arranjaments de les cançons més populars de Cole Porter i Irving Berlin per a sobre de l'escenari amb un aire retro. L'orquestra interpreta la música en directe amb l'aire de l'època daurada de les "big band", les dues "B" gegants sobre el teló que reben els espectadors.
La versió que es pot veure a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya té tot el glamur del que és enginyós i divertit, dues etiquetes que acompanyen el sempre refrescant Àngel Llàcer. Ni rastre de la versió de Kenneth Branagh i Emma Thompson. Com les bombolles del cava, David Verdaguer, Bea Segura, Victòria Pagès, Lloll Bertran, Enric Cambray, Clara Altarriba i la fantàstica veu d'Aida Oset.
"Much Ado About Nothing" és una forma anglesa de referir-se a la xafarderia. Leonato, el governador de Messina, rep i acull a casa el príncep Don Pedro d'Aragó i els seus soldats. Entre ells hi ha Benet, senyor de Pàdua, immers en una constant guerra dialèctica amb Beatriu, la neboda de Leonato, i el comte Claudi, enamorat d'Hero, l'única filla de Leonato. Mitjançant un engany aconsegueix Don Pedro que Leonato concedeixi a Claudio la mà de la seva filla, mitjançant un artifici s'aconsegueix que Benet i Beatriu es declarin fidels al seu amor.
És un embolic d'aparences, mitges veritats i enraonies en què Shakespeare va incloure algunes reflexions serioses sobre el caràcter volàtil de l'home en qüestions amoroses, mentre recomana a les dones no patir ni lamentar-se per això.
Sobre l'escenari del TNC apareix un amor innocent i pur, tacat per estratagemes per aconseguir la persona estimada, de desdeny, segons el mestre Shakespeare la millor arma en l'amor. El muntatge de Manu Guix i Àngel Llàcer està ple d'excel·lents interpretacions musicals pràcticament per tot el seu elenc lliurat a la paròdia exagerada, a l'humor i a la passió. Un espectacle brillantment dirigit amb la seguretat i gosadia d'algú nascut per al món de l'espectacle.