La mentida: una persona, un vot

No. Això és un conte per a nens. O una mentida per a adults. Cada vegada que hi ha eleccions a Espanya, convé recordar-ho: és mentida que cada ciutadà i cada ciutadana tinguem un vot. És mentida que tots els vots valen igual. Mentida i de les grosses. Però portem així dècades i ningú no sembla escandalitzar-se ni tenir-ho entre les seves prioritats... I a Catalunya, tampoc: no hi ha llei electoral catalana no perquè ho hagi prohibit cap llei, sinó perquè, als partits polítics catalans, ja els ha anat bé, durant dècades, jugar indecentment a aquest joc. Les úniques eleccions netes en aquest sentit són les municipals: visquis al barri que visquis, el teu vot val igual. A les autonòmiques i generals, no: està tot hàbilment calculat per premiar els partits majoritaris, amb l'excusa d'afavorir la governabilitat. Mentida. També ens diuen que així s'afavoreixen les zones menys poblades. Mentida. El sistema polític espanyol i català només distingeix entre partits, no entre diputats de Conca o de la Terra Alta: no tenen cap mena de representació territorial, és una farsa. Representen partits, però repartits en diferents llistes. El que això afavoreix és una altra cosa: aquesta animalada que sigui possible guanyar en vots però no en escons, o a l'inrevés. I que es formin majories exagerades, que desdibuixen totalment la voluntat popular. Un simple exercici de matemàtiques bàsiques ens permet agafar qualsevol resultat electoral i veure quin parlament hauria sortit si els escons fossin proporcionals als vots. Però ens amaguen la trampa, enmig d'una gran conspiració de silenci. I encara tenen la barra, de tant en tant, de repetir-nos allò tan bonic, "una persona, un vot". Si fos així, canviaria tot. Aquest és el gran problema, la raó de la gran mentida.