ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Acostumats a governs hipermusculats (més de paraula que de fet), semblava que Espanya s'enfonsaria després d'uns mesos sense govern. Doncs no. I Catalunya tampoc, on també gaudim de la subtil experiència d'un govern que no governa però no fa massa nosa i d'un president light, l'improvisat Puigdemont, benvingut sigui després de Moisès Pujol i d'Aaron Mas (i el rotllo, fals, de la terra promesa). Aprenem coses noves, amb moltes dificultats. Per exemple, que els governs poden ser de perfil més baix i no s'acaba el món. O que es pot viure uns quants mesos sense govern i l'apocalipsi no arriba. Estàvem acostumats a governs del tipus "navalla suïssa", convençuts que serveixen per a tot i el món deixaria de girar si ells no hi fossin. Doncs no, el món continua girant, més encara quan hi ha tants governs que abdiquen davant de poders suposadament més forts. Estàvem acostumats als hiperlideratges, als governs sobreprotectors (i "sobremanadors", "sobreintervencionistes"). Als parlaments tallats en pedra, monolítics. I resulta que la cosa, més o menys, funciona enmig del caos. No funcionaria per sempre, evidentment, però no està de més la lliçó d'humilitat, de realisme, de modèstia, que tot plegat implica. Els "governs light" poden ser solucions molt creatives, plenes de possibilitats, amb una inestabilitat acceptable. Una part del mite de la transició espanyola anava d'això, del discurs dels governs forts. Catalunya inclosa, per suposat. Doncs bé, seguim vius, el país va si fa o no fa igual... i aprenem que, per difícil que sigui, l'únic camí és arribar a acords. Ho aprenen els nous i els vells, tothom. És un salt evolutiu interessant, una oportunitat de maduració. Aprendrem, segur. Tot al seu temps. De moment, gaudim de la incertesa, i dels canvis incerts que genera...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Viure amb poc, poquet Govern · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.