ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Si no ens posem nerviosos, si admetem que la política madrilenya és un planeta d'una altra galàxia, la veritat és que això s'està posant interessant. Diguem que el govern en funcions està "fent un Mas", és a dir, explorant les terres desconegudes que hi ha més enllà de la Constitució. Ho fan Constitució en mà, per suposat, però retorçant els arguments fins a límits desconeguts... Primer va ser l'intent de saltar-se el rei (absolutament decoratiu, però incrustat en el sistema, què hi farem) i veure si era possible que el mateix Congrés convoqués eleccions, davant la falta de candidats... La jugadeta va sortir malament, una llàstima. I ara tornen a intentar-ho: un govern que busca arguments exòtics per no sotmetre's al control del Parlament, que per altra banda no deixa de ser una mena de xou mediàtic sense massa importància pràctica. Però no és en absolut una qüestió menor, per molt tècnica que pugui semblar: estan inventant una mena de govern autònom, còmodament instal·lat en una zona difusa, que pot viure molts mesos així, passant del Congrés i del resultat de les darreres eleccions. Com si fos un govern tecnocràtic, vaja, que va per lliure i intenta no respondre davant de ningú. Un experiment interessantíssim, sens dubte, més o menys emparat en interpretacions subtils i maquiavèliques de la Constitució i de les lleis. I amb la seguretat, clar, de controlar militarment el poder judicial: qui interpreta les lleis té les claus del sistema, aquesta és la gran trampa de tot plegat. Qui fa això és precisament qui més ha insistit a interpretar (i matar) la Constitució al peu de la lletra, aquesta és la "gràcia" (poca) de tot plegat. I, per acabar-ho de complicar, tenim el xoc institucional amb el Congrés... Tot plegat no porta enlloc, és com una gran partida de pòquer en la qual els jugadors es pensen que el casino és seu. Però estan obrint la porta al final (llarg, agònic) del règim del 78. Un final en el qual pot passar de tot i pot no passar res, però que segur, segur, ens condueix a la decadència com a país.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Pòquer, més enllà de la Constitució · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.