ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
El més interessant del Brexit és que fa quatre dies semblava impensable i ara és una realitat amb data. A finals del 2018, Gran Bretanya tallarà el cordó amb la Unió Europea i des del gener del 2019 farà el camí pel seu compte. Un camí, per cert, no tan diferent del que ja feia, tota vegada que tenia una mena d'unió a la carta, que va aconseguir justament per evitar que se n'anés. El dia abans del referèndum britànic, s'havia de triar entre l'abisme i la còmoda i càlida continuïtat. Una setmana després, tot era criticar els britànics per estúpids, xenòfobs i populistes, ignorant descaradament que el fonament de la democràcia és el vot del poble. I ara, de mica en mica, la idea del Brexit esdevé una realitat acceptable, gestionable, assumible… Amb data aproximada de sortida. És la solució a tots els mals? No. Quedar-se és la solució a tots els mals? Tampoc. I aleshores? Doncs res, el de sempre, política, diàleg, confrontació, forjar majories… I ja veurem què passa. Europa queda tocadíssima, d'aquesta. I Gran Bretanya, per Londres i per Escòcia. I Espanya, de passada. No hem tingut encara temps d'assimilar-ho, però tot ha canviat. Deien que a fora d'Europa feia molt fred. I a dintre? Res, ara resulta que hi fa un fred germànic… I a fora o a dintre d'Espanya? Quanta calor o quant de fred farà? El món es recompon, evoluciona, s'adapta, es trenca, es reconstrueix… Europa ha fracassat políticament, però el món que es dibuixa apareix amb nous equilibris possibles, noves oportunitats, noves estratègies… Espanya, com Catalunya, segueix perduda en el món del passat, però hi ha forces i tendències que apunten cap a coses noves, que experimenten, que no es resignen a l'immobilisme ni al patriotisme "de brotxa gruixuda". Seguirem estant a Europa, però Europa no serà el mateix i, sobretot, ha cremat el seu mite, el seu ideal. En aquest context caldrà pensar si marxar cap a on o quedar-se cap a què, guanyant o perdent què i calculant què s'arrisca en cada cas. L'exemple britànic i escocès, les forces que allibera, seran una referència constant els propers anys...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Exit · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.