ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
S un joc al qual només estem convidats com a espectadors. El juguen en primera línia quatre suposats mascles alfa: Mariano, Pedro, Pablo i Albert. No el juguen sol, per suposat: els acompanya un exèrcit de barons de diverses categories, des dels virreis fins als sergents. Tots juguen al mateix, segurament hi han jugat sempre, però ara se'ls veu el llautó més que mai: es creuen que Espanya és seva, que la política és seva, que tot és seu i que la partida sencera els pertany. Hi ha un cinquè jugador, un tal Felipe, i un nombre indeterminat de jugadors a l'ombra, que representen interessos, manies, fílies i fòbies, i que intenten influir sobre el comportament dels cinc que constitueixen el cim de la piràmide. Se'ls en fot, literalment, la gent, i ni de casualitat tenen a mà el seu programa electoral. Els va servir per arribar fins a la gran partida, però ara les coses ja no van d'això, ni de problemes ni de solucions, ni d'idees ni de pactes. Van de guanyar o perdre, descarnadament. Mai no han estat tan lluny de la gent, de la realitat, com aquests mesos en els quals estan interpretant una obra de teatre en la qual a cada acte apareixen una mica despullats. Però tenen una sort: aquest país és d'una passivitat i d'una submissió increïbles, fascinants. Ens ho acabem empassant tot, amb més o menys dificultats, temps, paciència o fàstics. Catalunya, en això, no és en absolut diferent: les coses funcionen igual, l'únic que amb una part important dels espectadors que tenen una fe digna de millors causes. Els que dominen la partida fan el mateix que els de la gran partida madrilenya, jugar "de farol", convençuts com estan de ser els amos del joc, els més astuts, els més imaginatius. És, en el fons, una mateixa política que fuig cap endavant, cap a enlloc, mentre ens mirem l'espectacle com si no ens hi juguéssim res, com si aquest fos l'ordre natural de les coses. Potser per això no volem veure la decadència, espanyola i catalana, que tot plegat suggereix dia sí i dia també...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- El seu joc · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.