ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
A mesura que s'acosta l'Onze de Setembre, aquesta Diada cada vegada menys compartida i més esquerdada, es fa evident que aquest país s'ha perdut i que la seva política l'ajuda encara més a perdre's. La política catalana és clònica de l'espanyola: tancada en ella mateixa, en una mena de càpsula espacial i temporal, va produint artefactes, els projecta, els fagocita, els redissenya, els embolica i al final ja ningú no sap ni on som, ni a on anem ni de què va res. Formes sempre solemnes que solen acabar en pets bufats, titulars arrodonits per a la història, maniobres d'estar per casa, egos superlatius, escassa honestedat intel·lectual, mínim sentit d'Estat i ambicions desmesurades: per aquí van les coses. És impressionant el paral·lelisme entre una i altra polítiques, que volen ser tan diferents i resulten tan iguals: s'han convertit en el problema. I l'altre problema és que no hi ha recanvi, que una societat necessita de la política per construir el seu futur i encarrilar-lo. No se'n pot prescindir, per molt que es digui, perquè les alternatives són encara pitjors. Tanmateix, tampoc no es pot ignorar que senzillament no va enlloc, que tot forma part del mateix bloqueig que ara mateix ofega Espanya: ningú no té les més mínimes ganes de moure fitxa, d'assolir acords de mínims (ja que els de màxims són somiar truites), de pensar amb grandesa d'esperit i generositat històrica. Entre uns i altres s'ho acabaran carregant tot, enmig de la indiferència col·lectiva, d'un país al qual en el fons ja li està bé que perdem el temps miserablement i que és incapaç d'empènyer la política a fer política. Ara toca escalfar motors per a la Diada i proposar una cascada de solucions inversemblants a problemes impossibles, mentrestant es va marejant la perdiu fins que passi alguna cosa que desbloquegi la situació. Esperen miracles, jugades impossibles de la gran partida de pòquer o de set i mig, calculen probabilitats i pensen que guanyen temps. Però el perden. El perdem. No cal desesperar, d'acord, però ja anem tan tard per a tantes coses, ja hem perdut tant de temps a base de pilot automàtic i punt mort...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- El país perdut · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.