ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Tot plegat, un immens monument a la inde-cència. Brillantíssima jugada, la que envolta Rita Barberà. La fan plegar d'alguna cosa, per dissimular, però ella s'agafa al seu escó com a senadora. No serà pels diners (tot i que també, ja que a sobre encara cobrarà més), però sí que serà pels avantatges de l'aforament que li atorga el seu càrrec. Un privilegi ofensiu, una protecció extra, absolutament injustificada, que constitueix una de les grans meravelles del sistema judicial espanyol i que ningú té massa interès a canviar. Deu ser per alguna cosa, no? Ja ho veiem amb el cas Barberà: l'aforament és una magnífica trinxera per resistir. I, com que ella és senadora autonòmica, ja poden fer tres o quinze eleccions, que seguirà en el càrrec fins al 2019, automàticament. Em costa pensar que això ho han descobert fa cinc minuts: probablement ja formava part de la jugada magistral que la deixa ben protegida per fer front als petits maldecaps judicials que tindrà en el futur. I, per acabar-ho d'adobar, deu minuts després de deixar de pertànyer al seu partit, els seus responsables ja poden dir que no tenen res a dir sobre algú que ja no és del partit i que a sobre està enmig d'una investigació judicial: l'argument és una presa de pèl, sí, però funciona quan s'ha de dir alguna cosa per salvar la cara. Simplement, ja no hi ha tema, ja no hi ha res a dir, i es tracta de passar pàgina a base de molta, moltíssima duresa facial. El conjunt de la maniobra és brillant com a estratègia, cal reconèixer-ho, però també una absoluta vergonya per a un país de patriotes trucats, constitucionalistes tramposos i defensors de la llei de l'embut. El cas Barberà és una petita joia, impecable, que demostra el que val l'imperi de la llei a Espanya. Els adjectius, que els posi cadascú, si algun dia aprenem...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Ben muntat, Rita · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.