ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Terrassa Terrassa allarga fins al gener la retirada de fulles dels carrers i reforça la neteja per Nadal Blanca Escriche
-
Són "cansinos": poques paraules defineixen amb més gràcia aquests repetitius defensors de les virtuts de la llei. Que sí, que ja ho sabem, que la llei està per complir-la, per respectar-la i per canviar-la. Però també sabem que la llei és filla de la política -en democràcia, clar- i no la seva presó. Això "ells" també ho saben, però fan veure que no, perquè no els convé gens ni mica. Aquesta és la clau de fons del discurs del rei Felipe. Embolicada amb un grapat de tòpics sobre la convivència, el futur en comú i bajanades per l'estil que no se les creu ni ell, apareix "la llei", l'argument suprem. Missatge per a Catalunya? No arriba ni a això. És un missatge per al lobby d'interessos que representa, el que se sacrifica pel bé d'Espanya i té claríssim que qui controla la llei, els jutges i la policia té molt de guanyat en aquesta història. Quan diuen "llei" estan dient "por". La llei es compleix a vegades per convicció democràtica, per convenciment que representa un bé superior€ o simplement perquè si no la compleixes et cau el pèl. La llei està ben muntada perquè sigui impossible canviar-la a la pràctica i perquè esdevingui un obstacle insuperable no ja per a les revolucions, sinó fins i tot per a petits canvis. En aquest país tot està millor travat del que sembla. I, si el sistema té forats, apareixen els policies i els jutges, la maquinària de coacció i de càstig. No hi ha, doncs, política possible més enllà de passar pel tub i conformar-se amb les engrunes. Aquesta és la qualitat democràtica que plantegen a les dues principals amenaces del sistema: el sobiranisme a Catalunya i l'esquerra radical, emprenyada, que aspira a representar els desheretats. En els dos casos, la llei és la llei. Acompanyada de la dosi adequada de temor a través de jutges i policies i d'una mica de guerra bruta a les clavegueres de l'Estat. Així funcionen les coses. En això ha acabat el sistema nascut de la Transició. I amb aquesta música acompanyarà la lenta decadència del país en els propers anys. Una llàstima, perquè tot hauria pogut acabar de manera tan diferent...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- És la llei, diu el rei · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.