ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Sant Obama, futur expresident i premi Nobel vés a saber per què (com el de Dylan), se'n va deixant enrere un balanç trist i pobre. Clar, en comparació amb el perfil més aviat neanderthal de Donald Trump, Obama brilla amb llum pròpia i ens sembla gairebé un déu. Té elegància i dignitat, és un grandíssim venedor de si mateix, no acumula escàndols ni coses rares, sap escriure i parlar amb força, no ha empitjorat les coses, no diu ni fa animalades... Els seus vuit anys no han estat gens malament: precedit per Bush i succeït per Trump, passarà a la història com un gran president i el trobarem a faltar d'aquí a quatre dies. Ara bé, quin llegat deixa? Poca cosa. Molts grans discursos i poca cosa més. Fa vuit anys semblava el profeta de les esquerres mundials, així el va saludar moltíssima gent, que es va empassar amb ingenuïtat i superficialitat les genials enganxines del "Yes, we can". El relat era poderós, seductor, prometedor. El balanç polític d'Obama és un aiguabarreig insípid, barrejat amb moltes, moltes, fotos ensucrades de família exemplar i de president seriós però proper. Va prometre infinitament més del que ha deixat, aquesta és la qüestió. I tampoc no s'hi ha esforçat massa: ha passat per damunt, delicadament, de molts camps de mines: les guerres públiques i secretes, la discriminació racial, les desigualtats, els abusos del capitalisme financer... Ha fet poquíssimes coses de les que prometia, però, això sí, ha sabut estar. Potser més "estar" que "ser" o "fer". Per tant, de "we did", molt poc, poquíssim. Però, de construir el seu propi mite i llegenda, el que es vulgui. Anys vindran en què el recordarem i el veurem més gran del que era. Les moltes tardes de glòria que ens donarà Donald Trump ens esperen... Mentrestant, Aznar ja escalfa motors i prepara l'agenda de contactes a Washington. Que els déus ens agafin confessats...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Ni "we can" ni "we did" · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.