ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Els grans defensors de la competitivitat, de les bondats del lliure mercat i totes aquestes fantasies amb què pretenen (i aconsegueixen) enganyar-nos són els primers defensors del monopoli associat als favors de l'Estat. És el que passa ara mateix, de forma evident, amb les elèctriques, amb el gas, amb la banca... Pràcticament són monopolis, en alguns casos de dos, tres o quatre jugadors, però amb immenses, infinites, capacitats per imposar la llei del mercat. És a dir, la llei de l'embut: hem de passar, sí o sí, per on volen que passem, i pagar el que volen que paguem. És la "postrealitat": ens intoxiquen amb idees que sonen bé, que s'expliquen a les escoles de negocis, que dominen el món empresarial i gran part de la premsa... I després la realitat és una altra cosa. Les elèctriques ens apugen la llum quan hi ha més demanda i no estan disposades a gastar ni un euro en pobresa energètica ni altres punyetes: és el mercat, ja se sap... Amb la protecció de l'Estat, que fa meravelles. La banca, tres quarts del mateix: ha aconseguit que la gran coalició PP-PSOE s'agenolli als seus peus i li posi una catifa ben suau i còmoda per retornar les clàusules sòl. I els ciutadans que es fotin, en el sentit més literal. Pel bé de la macroeconomia, per suposat: "Too big to fall" i ja ens aguantarem. Així és com funciona el negoci: creant reserves de consumidors, convenientment engarjolats i regulats perquè no ens escapem i passem pel tub, per l'embut i per l'adreçador. Mentrestant, tenen la santa barra de parlar-nos de competitivitat, de liberalisme i d'altres boniques teories, a més de repetir-nos que això del benestar no ens ho podrem pagar i que ja ens podem anar oblidant de revisar algun dia el sistema fiscal -bàsicament indecent- que sosté aquest país. En la seva postrealitat, tot és molt normal, no hi ha alternatives al que fan i els deixen fer i a sobre, a sobre, hem d'aguantar les seves lloances a les virtuts inquantificables de la competència i la competitivitat...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Postrealitat · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.