L'astúcia i la pressa

Tenen més pressa que astúcia i la cosa acabarà pel pedregar en pocs mesos. Han camuflat partides al pressupost, algunes perquè les trobin fàcilment i serveixin d'esquer, d'altres segur que estan hàbilment dissimulades. Han topat amb el Consell de Garanties, però res, ni cas, endavant peti qui peti. En paral·lel, s'estan inventant fórmules per agafar el TC i el govern espanyol amb els pixats al ventre, amb una mena de "tràmit exprés" al Parlament que se salta totes les normes, però ja és igual, fa baixada i accelerem, accelerem… Potser sí que tenen alguna altra astúcia amagada, amb tot aquest embolic per fer coses legals però sota lleis que no són legals a Espanya però sí en una hipotètica Catalunya desconnectada… En fi, un embolic que no pot acabar bé. Però, en qualsevol cas, ja han triat, mentre el vell món del pujolisme s'enfonsa en una trista bassa i tothom intueix que això del catalanisme s'haurà de recompondre en el context d'un mapa polític que ja no tornarà a ser igual. No volen aturar-se, posar el rellotge a zero i repensar el camí. Prefereixen topar amb Madrid i que tota la culpa sigui seva. És una manera hàbil, però nefasta i covarda, de trobar una sortida. Seria més noble i infinitament més intel·ligent reconèixer que no hi ha prou majoria democràtica per a la independència i que calen alguns anys (pocs, molts o mai, vés a saber) per assolir-la, acceptant també que cal fer un replantejament molt a fons del catalanisme perquè traspassi les muralles de molts sectors de la societat catalana. No estan disposats a reconèixer això, pensant que seria una derrota, quan és just a l'inrevés: una decisió valenta i honesta, creïble, sempre obre camins i trenca barreres. En qualsevol cas, el final ja està escrit: la culpa serà de Madrid, que ara no es pot permetre afluixar, i que s'ho cregui qui vulgui. En realitat, la política catalana ja sap que anem cap a un segon procés i que caldrà replantejar-se moltes, moltes coses… A més d'aprendre a fons totes les lliçons que han quedat pel camí i que continuaran allà, esperant, perquè són pantalles no passades i que no admeten dreceres...