Fins ara, aquest mot tenia un parell d'accepcions. En primer lloc, referíem que ens havien pispat els papers de Salamanca. Dessota una altra visió, amb tanta immigració, sovint n'hi ha que no estan documentats. A partir d'ara, caldrà afegir-hi les dissensions del govern català. Ho dic perquè han perdut els papers. El procés ("mandat", que en diuen ells) grinyola per tot arreu. No cal entrar en detalls. Tothom els copsa a simple vista. El que ja em dol -del tot- és veure que qui mana realment és la CUP. D'altra manera, no s'entén -fins i tot- la reacció d'alguns membres del PDeCAT arran de la destitució del conseller Baiget. Com ara en Quico Homs, bo i dient que n'està fins als pebrots. Alhora de "la voz de su amo" de Neus Munté i Joana Ortega. Sobretot per allò que mai no es podia trencar la disciplina de partit… Evidentment, l'espectacle que donem arreu -tots plegats- frega el patetisme.
No em vull ficar, solament, amb els uns. Els de l'altra banda encara em fan més pena. Per a mi, les sigles del PP gairebé volen dir "per plegar". De populars, no en tenen res. Recuits i rebregats per una infinitat de corrupteles, ens pretenen vendre la moto que són els millors. Potser, encara que només sigui per allò del Millo egarenc, delegat del Govern a casa nostra.
Qui em llegeixi pot deduir fàcilment que m'estimo més prendre-m'ho en un to sorneguer. Si més no, de cara a no fer-m'hi mal o agafar un bon emprenyament. Fins i tot, en aquesta conjuntura, em temo que hi hagi gent que augmenti la conya aplicant -al cas- l'"Oda al paper", de la Trinca. Un extracte -ad hoc- de la lletra d'aquesta cançó resa: "Tu sempre al servei del poble… I et fa servir l'analfabet, l'intel·lectual, el soldat ras, el general, el gran burgès i el menestral"… Retorno al tema inicial. Certament, tot fa suposar que en Puigdemont i tota la seva parentela política han perdut els papers. De fet, les enquestes ja ens avancen -en un suposat avançament dels comicis- que l'antiga CiU recularà de manera flagrant.
Per tot plegat, ens hem de seguir entestant a remar contra corrent i defugint estratègies de diàleg? No hi ha cap persona o circumstància que els pugui obrir els ulls? Contemplar-se el propi melic rau en la desraó.