ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
la vida, tard o d'hora, se sap tot i els secrets deixen d'ésser-ho. És així que acabo de confirmar un fet que, feia temps, em generava certa inquietud. Resulta que un grup d'antics companys d'escola es troben -de tant en tant- per compartir un tiberi. En fer alguna gestió per poder-m'hi acoblar, sempre rebia excuses i evasives. No volia creure que l'anomenat dret d'admissió fos exercit per un germà meu. A més a més, resulta que algun altre col·lega patia el mateix tracte. Intentant deduir-ne les causes -lluny de tota pedanteria- no he copsat altre argument que allò que es coneix com la síndrome de Procust. Una mena de gelosia, manca d'autoestima i enveja per part de qui se sent superat per altres. Em dol aquesta percepció, malgrat que no seria fidel amb mi mateix si no ho hagués confessat. Entenc que tots aquells que es deixen imbuir d'aquesta tenalla defugen el concepte de la responsabilitat. Prenen decisions equivocades i es posen en evidència. Es pot arribar a dir que, d'ells, se'n deriva la conseqüència de menystenir persones que palesen un grau de coneixements superior. El personatge ve de la mitologia grega. El nom pertany a un hostaler que mutilava els hostes l'alçada dels quals no s'ajustava a la mida dels llits. Fins que va ésser reptat per Teseu, que el pagà amb idèntic càstig. Els psicòlegs han estudiat aquests fets i abasten la seva influència a les àrees familiar, social, política i laboral. Ningú no ens pot apartar de somnis i il·lusions pel sol fet que altres es vegin incapaços d'assolir-los. Em sembla, però, que els qui pretenen aplicar aquest sedàs no sempre ho fan de forma conscient i els n'excuso. En tot cas, concloc dient que un bon gestor sempre ha de fer per triar persones amb més enginy, capacitat i criteri. Una manera ideal per créixer i innovar. Això comporta el propi risc que algun subaltern el puguin promocionar i perdre'l. Si en trobem algun d'afectat per aquesta patologia, val més passar de llarg. Poden ésser com el gos de l'hortolà. Ni fan ni deixen fer.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Gelosia i Procust · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.