Des de fa molts anys, i ara mateix, el president Torra ha tornat a demanar bilateralitat entre el govern de la Generalitat i el govern central, oblidant que els executius anteriors, i segurament, el seu mateix, no acceptaran cap bilateralitat que els demanin els ajuntaments. I, tanmateix, si la Generalitat és Estat, els ajuntaments són Generalitat. Per què ho dic?
Doncs perquè el tan criticat "cafè per a tots" ha imperat a la Generalitat des del primer govern Pujol, pel que fa a les relacions amb els ajuntaments. No es tracta de demanar condicions especials per a tots i cadascun dels 947 ajuntaments de Catalunya, però sí mesures especials per a condicions especials. M'explico.
No és bo legislar des d'un despatx a Barcelona, per al conjunt del país, com si el país fos uniforme i fàcilment adaptable. Tenim un empatx de lleis, la majoria de les quals són incomplibles per raons econòmiques, tècniques o humanes. És extraordinari el desconeixement del propi país que sovint demostra el govern de la Generalitat quan imposa legislacions per a tot el territori, independentment de les condicions que té.
En matèria urbanística, els és igual tractar propostes destinades a territoris desèrtics com a altres densament poblats. Si un terreny és rústec, fan servir els mateixos paràmetres al Solsonès que al Maresme, per posar-ne dos exemples extrems. El mateix han fet amb lleis tan complicades de complir com les de protecció dels animals, les de protecció del paisatge, les de contaminació lumínica o les derivades de l'administració oberta, sense tenir present que molts pobles de Catalunya tenen greus problemes d'accés a les noves tecnologies.
Tampoc s'ha fet un esforç especial per dotar de recursos econòmics i humans els petits ajuntaments, per poder facilitar els serveis que han de prestar. S'han congelat les aportacions de fons, creades en temps del president Maragall, i no hi ha hagut la creació de nous fons per preservar la vida en el món rural.
A cada nou president, a cada nou conseller de Política Territorial, se li demana bilateralitat per enfocar i resoldre les problemàtiques d'una comarca, en concret. Bones paraules, però res de profit. Si en algun moment s'han atrevit a crear algun fons de desenvolupament o impuls a la dinamització d'un territori, al cap de poques setmanes, hi han afegit una dotzena o una quinzena d'altres territoris, per evitar fer polítiques individualitzades o simplement per quedar bé amb tothom. I quan es prioritza tothom no es prioritza ningú. És el que hem tingut fins ara.
S'acaba de constituir el nou Govern, i li hem de donar els preceptius cent dies de gràcia. Algunes declaracions i moviments del president no donen per ser gaire optimista respecte al seu coneixement del país, i sobretot de l'administració que presideix. Però bé, pels seus fets, els coneixereu, i toca esperar la primera visita a la comarca per veure si sintonitza amb les nostres necessitats o no. També li demanarem si podem tenir una relació de bilateralitat en funció de les especificitats nostres. M'agradarà sentir la resposta.
I és que aquí es mira Madrid amb uns ulls molt rigorosos, però no agrada que els de comarques fem el mateix respecte de Barcelona. La crítica interna costa molt d'acceptar, i encara més de corregir. Tenim sobre la taula un munt de reclamacions i peticions de canvis burocràtics, per agilitar la Generalitat, que esperen des de fa molts anys. Veurem si ha arribat el moment de fer-hi front, i aconseguir una agilitat i una simplicitat que tots agrairíem enormement. Donem, doncs, els dies de gràcia, mentrestant fem els deures per posar sobre la taula tot el que funciona malament. I si ells demanen bilateralitat pensin a oferir-la als qui la reclamem.
* L'autor és alcalde de Borredà