No em trec del cap la bogeria d'haver de repetir uns comicis surrealistes, el proper 10-N. El fet palesa la total malaptesa de la nostra classe política. Com que ja n'he parlat en altres articles o columnes, em decantaré envers un enfocament diferent.
D'uns anys ençà, els grans "lladres" de la nostra guardiola solen anar disfressats amb vestit i corbata. No cal donar noms. Són a la ment de tothom. Era abans que et podies trobar un "xoriço" que t'amenaçava bo i dient: "La bolsa o la vida".
Jo bescanviaria aquesta expressió de la llengua del Quixot per aquesta altra: "El PIB o la vida?". Sobretot quan tota aquesta trepa de xerrameques de mercadal pul·lula pels "mass media" predicant les grandeses de la macroeconomia i fiant-t'ho tot a la taxa d'increment del producte interior brut… Cal descobrir noves iniciatives que desplacin del centre del debat econòmic aquesta banalitat supina. El mesurador "fantasma" del creixement exigeix altres alternatives que mesurin el benestar de la població. Massa gent és exclosa socialment. Mentrestant, les autoritats del ministeri del ram suavitzen el drama parlant de risc d'exclusió social. En què quedem? Aquesta presa de pèl és la que m'ha dut a triar un títol ben sorneguer.
Que no em parlin de l'enganyifa del miracle econòmic espanyol. Ni el propi economista Simon Kuznets (ianqui d'origen bielorús, considerat l'inventor del concepte) en quedà satisfet del disseny. Acoblar-hi, per exemple, les grans xifres de la indústria armamentística fa mal d'ulls. Fa 51 anys, Bob Kennedy digué una frase genial i punyent: "El PIB ho mesura tot, menys el que realment val la pena".
El PIB proclamà la fi de la crisi… Just quan molts ciutadans encara no ho noten i ja es parla, amb insistència, d'una nova recessió. Molt probablement, la irrupció d'opcions polítiques populistes certifica el desencís que amara el cos dels pensionistes, el col·lectiu de les PAH, els discapacitats i molta massa de gent descontenta.
L'esclat de l'activista sueca Greta Thunberg en la lluita contra el "canvi climàtic" reflecteix el cansament del poble senzill. De molts polítics, n'estem farts. A pastar fang… I que es posin les piles!