Josep Ballbè i Urrit
Traduir sorneguerament els adagis amb la manera de fer de la Trinca produeix certes expressions surrealistes.
Qui no recorda –entre d’altres– l’equivalència del “soplar y hacer botellas”? L’altre dia sentia algú que mentalment volia referir allò del “mucho ruido y pocas nueces” i em petava de riure. Certament té diferents accepcions. Com quan algú és massa exhibicionista, cregut o sense substància.
Avui, trio la dels qui prometen quelcom, marcant-se un repte. Després, l’aparquen i, si algú els recorda el tema, sempre cerquen “excuses de mal pagador”. En forma de “paparra”, torno a insistir en el tema del nou orgue de la catedral-basílica del Sant Esperit… On, per cert, em permeto garantir que la “crisi” no ha estat, és ni serà mai obstacle o argument envers una situació en “stand-bye” i encallament.
Tres setmanes enrere, coneixíem el canvi de titular en el bisbat egarenc. El titular Josep Àngel Saiz Meneses ocuparà la seu d’una altra antiga vila romana (Hispalis), a partir del proper dia 12 de juny. Deixa pendent de complir, però, una promesa del 22 de desembre de 2010. La van sentir un munt de feligresos, a la basílica… En el descans del concert nadalenc d’aquell any, amb el programa d’“El pessebre”, de Pau Casals. Em vindria de gust deixar anar una frase com ara “qué hay de lo mío?”.
D’aleshores ençà, han estat uns quants els orgues catalans que s’han instal·lat o arranjat. Gairebé sempre, a partir de l’empenta i/o rauxa popular… Àdhuc mitjançant donatius fets a través d’un compte bancari d’Amics de l’Orgue. A tall d’exemples, cito els casos –entre d’altres– de l’església del Pi, la basílica de la Mercè, la capella de Sant Felip Neri (totes tres, a Barcelona), la parròquia de Sant Joan (a Valls), etcètera.
00A hores d’ara, escalfa motors el taller Fernando Acítores (de Torquemada, a Palència). El mateix que va tenir cura de construir l’instrument de la Sagrada Família, donat pel malaurat mestre Josep Freixas i Vivó. No hauria estat millor triar –per orgueners– els Tallers Blancafort (de Collbató) o les dues naus d’en Gerhard Grenzing (al Papiol)? De fet, aquesta fou la proposta de la comissió assessora del bisbat (Casals, Figueras i Oranias)…Ens hem llevat tard. Duem 10 anys de retard. Fa de mal dir, però és una veritat com un temple.
