Josep Ballbè i Urrit
Tothom recorda la cantarella del “uno de enero, dos de febrero, tres de marzo, cuatro de abril, cinco de mayo, seis de junio, siete de julio... San Fermín”.La colònia de navarresos pels nostres verals també és prou important. Val la pena retre’ls un sentit homenatge amb motiu de la diada d’un dels seus dos patrons (juntament amb sant Francesc Xavier). Va ser el primer bisbe de la diòcesi d’Amiens, al segle III. Als 18 anys, la família el va enviar a Toulouse, on es va ordenar prevere. Radicat a Amiens, el consagraren bisbe als 24. L’oposició de les autoritats locals a la seva prèdica el va dur a la presó. Sent-hi, com que no deixava de propagar la seva creença, va patir el degollament.En relació amb la seva persona, faré referència a una anècdota curiosa i riallera. En la coneguda tradició d’escollir noms per als nadons, hi ha regions de Castella on tiben del santoral del dia. Actualment, hi ha el modisme –prou estès–de cercar noms monosil·làbics. Doncs bé, també podem citar el cas d’un matrimoni que va voler fer el mateix i prengué el calendari. Un cop consultat, al costat del nom de Fermí sortia l’afegitó “Ob. y mar” (abreviatura de bisbe i màrtir). I vet ací que, quedant-se ben amples, el van fer batejar amb el nom d’“Obymar”. Gairebé nou segles després–l’any 1186– el bisbe Pere de París s’emportà una relíquia del seu cap a la catedral de Pamplona (Iruña). D’aleshores ençà, va anar creixent una gran devoció envers ell. Fins al punt d’adoptar-lo com a referent principal d’unes festes d’abast mundial: els famosos sanfermins, on destaquen els peculiars “encierros”. Al llarg de la setmana que duren, cada matí hi ha un preàmbul ben emotiu. S’enceta tot plegat amb un càntic on els “mossos” de la cursa invoquen la seva protecció: “Entzun arren San Fermin zu zaitugu patroi zuzendu gure oinak entzierro hontan otoi”. Per aquells verals, a més a més, també el consideren patró de les confraries de forners, boters i vinaters. Llàstima, tanmateix, que –per segon any consecutiu i pel coronavirus– se n’hagi tornat a suspendre la celebració! Així ho anuncià la presidenta regional (María Chivite), el proppassat mes de febrer. En tot cas, això no treu que adreci la meva sincera felicitació a tot el col·lectiu de terrassencs provinents de la regió foral.