La fauna humana d’un Parc molt viu

Una de les grans fites urbanístiques de la ciutat de Terrassa, i de la qual sovint no se’n parla massa, és el Parc de Vallparadís. Gràcies a la gestió de les diferents administracions municipals, el que abans era un torrent, ha esdevingut el gran pulmó verd de la ciutat. No massa ciutats de les dimensions de la nostra poden disposar d’un enorme jardí allargat de 3,5 quilòmetres com aquest. Vallparadís no és, segur, Central Park ni Hyde Park, però fa la mateixa funció. Permet els ciutadans desintoxicar-se del brogit de l’asfalt, oblidar-se del tràfec quotidià que es viu a la superfície. Vallparadís és un petit microcosmos que esponja la ciutat de nord a sud, amb la seva fauna animal però també humana. La darrera és d’una diversitat enriquidora i a voltes poc habitual. El tresor verd amaga milers d’històries. També d’amor. La majoria d’egarencs hi van a córrer o caminar, passejar el gos o simplement asseure’s en un banc o a la gespa per gaudir de la lectura d’un bon “noir”. Més enllà d’aquests usos quotidians, però, els més de 395.000 metres quadrats de zona verda donen molt de marge per a tota mena d’activitats, de les més simples a les més sorprenents.