Efectes col·laterals de l’illa de vianants

La mobilitat és la pedra angular de qualsevol municipi. Més enllà de la seguretat i la salut, la preocupació dels ciutadans és moure’s sense problemes. I és que, en la societat actual, els desplaçaments són continus, ja sigui dins de la ciutat com a fora. Un bon exemple d’això es pot veure a Barcelona amb la reordenació de carrers que està impulsant l’alcaldessa Ada Colau. Sense estar en el mateix nivell, Terrassa ha ampliat la zona per a vianants i això està provocant les protestes veïnals. Però aquest enuig no ve dels residents dels carrers convertits en exclusivament per a vianants, sinó dels que viuen al voltant. Després de les queixes de residents al carrer de Joaquim de Paz i el de Sant Cristòfol, veïns del carrer de Sant Genís han expressat públicament la seva indignació per patir “una retallada de drets”. Es veuen afectats per les restriccions, però no poden beneficiar-se de les targetes per a residents. Han elaborat pasquins i recullen suports en xarxes socials. Es tractaria, doncs, de facilitar la mobilitat a tots els terrassencs. No a canvi de complicar la vida dels residents, que haurien de ser els més beneficiats per les mesures de pacificació.