El dret a sentir el vent a la cara

Que la gent gran ha estat el col·lectiu més afectat per la pandèmia és una realitat. Més enllà de l’impacte brutal en la salut d’aquestes persones, el coronavirus ha implicat un canvi en la seva mobilitat i en la seva interacció social. Aquesta situació va ser especialment difícil durant el confinament, en què alguns van patir encara més la soledat no desitjada. En aquest context tan complicat s’ha posat en marxa el projecte de l’entitat En Bici Sense Edat, en què voluntaris passegen amb un tricicle elèctric els usuaris de residències de la ciutat durant dues hores. L’èxit de la iniciativa s’ha estès per tot el món sota l’organització Cycling Without Age, amb seu a Copenhaguen, i des de l’any 2016 és possible gaudir-ne a les ciutats de Barcelona, Sant Just Desvern i Terrassa. El lema de la iniciativa és clar: “El dret a sentir el vent a la cara”. I és que l’activitat els permet agafar aire i socialitzar amb altres persones. El motor de l’entitat són els voluntaris: retornen la capacitat d’anar amb bici a persones que fa temps que no ho fan, ja que no tenen prou mobilitat. A Terrassa, durant la primavera i estiu d’aquest any, una quarantena d’avis i àvies han pogut sentir de nou el vent a la cara.