El gran tiberi

12 de desembre de 2021

Joan Boldú

Fer una passejada un d’aquests dies de desembre, abans de Nadal, per una avinguda de qualsevol ciutat del món ens mostra unes imatges que ens inviten a passar a l’altre costat del mirall.
Si hom té temps per pensar, a adonar-se que aquestes imatges només són un reflex d’una altra realitat, que, de tan obvia, s’ha tornat invisible. A l’altre costat del mirall apareix el “Gran mercat”. El món s’ha transformat en un gran mercat. Tot es compra o es ven, fins i tot les persones. Aquest gran mercat amb el seu eficient instrument, la publicitat, no es cansa de crear necessitats noves i de vendre allò que la gent no necessita comprar per poder viure. És el capitalisme, l’objectiu del qual és que tots siguem consumidors. Per aconseguir-ho ha anat adquirint al llarg del temps una enorme capacitat d’absorbir, d’infectar, de fagocitar tota forma de vida humana. Té una avidesa insaciable, s’ha menjat els moviments socials que han pretès enderrocar-lo ( Frank Thomas: “La conquista de lo cool”), el sentit de l’existència, el temps de la vida, el descans, el món de les emocions, etc. Aquestes imatges del carrer d’una ciutat en un dia de desembre manifesten a l’altre costat del mirall com la tecnocràcia ha fagocitat el temps de la vida tot i convertint-la en un sense sentit, en avorriment, en un buit existencial que sembla que s’hagi d’omplir mitjançant compres i entreteniments cada cop més desmesurats. La productivitat no és només la finalitat de la vida laboral, sinó també del temps “lliure”, del temps d’oci. A l’actualitat gairebé no hi ha diferència entre el temps de treball i el d’oci. El sistema econòmic vigent ha fagocitat el temps lliure en reduir tot l’existent en “existències” de manera que el gran mercat ocupa tota la nostra vida. El sector “serveis” atén l’oci dels individus, convertits en consumidors passius. El “mantra” constant és “treballar més i més/consumir més i més”, que s’ha convertit en l’onzè manament: “No deixaràs mai de consumir”. Hom també s’adona que els humans estem generant uns beneficis gratis. Quan les persones ocupades surten de treballar segueixen produint beneficis entrant a les xarxes socials o a les plataformes de vídeos, música, etc., o comunicant-se amb els amics i familiars. Els darrers anys també està sent fagocitat el temps de descans. La “migdiada”, relacionada amb la mandra i la vagància, ha començat a ser assimilada pel sistema convertint-se en un dels valors principals de la indústria del benestar, ja que “fer migdiada” és saludable i és l’eina axial per a la millora de la productivitat dels treballadors. És l’anomenat “negoci de la son”: moltes empreses per aconseguir treballadors sans i més eficients programen “migdiades” –temps de recàrrega de bateries– per donar energia als treballadors per tal de continuar eficientment la seva jornada laboral. El gran mercat ha aconseguit que el temps de descans no sigui mai més un “temps perdut”, sinó temps plenament ocupat. La vida de les emocions també ha estat fagocitada pel mercat a través de la relació entre l’economia i la psicologia, resultat de la qual és l’aparició del discurs terapèutic destinat a tots els àmbits de la realitat amb una única finalitat, augmentar la productivitat, la qual depèn d’una bona gestió de les emocions. D’aquesta relació neix l’anomenat “capitalisme emocional”: la felicitat s’assoleix mitjançant el consum. Els sentiments, les emocions, les passions són béns de consum i aquests generen afectes. És el mateix bucle que produir per consumir i consumir per tornar a produir, del qual és impossible deslligar-se. El gran tiberi s’ha menjat també les festes religioses populars –Nadal, Reis, Setmana Santa, Sant Joan, etc. El seu poder de fagocitar tot espai, tot temps, tot valor simbòlic ha aconseguit transformar aquestes festes religioses en espais, temps i valors del gran mercat. El capitalisme s’ha erigit com una religió nova, la religió del “gran mercat”, que manega els fils de la nostra existència sense que ens adonem de la nostra metamorfosi: som marionetes.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google